divendres, 18 de juny de 2021

 L  U  N  A




Querida luna: 

Te escribo esta carta para explicarte una historia de un superhéroe que se va de su ciudad. Este quiere encontrar nuevas aventuras y poder ser más feliz. Él también tiene una superhermana y va a pensar en ella cada segundo. Yo quiero que sepas que soy ese superhéroe, pero no se lo digas a mamá. 

Me acuerdo de aquella vez, en el patio de casa, que estábamos jugando. Entonces te caíste al suelo y te pusiste a llorar y despertaste a todos los vecinos. Luego te cuidé como tú me cuidas a mí cuando estoy triste y sólo tú eres mi mejor compañía. Gracias por estar siempre allí. 

Luna, tú eres mi persona favorita. Por las tardes, en el parque, por las noches en que duermes conmigo, por los besitos... No quiero que lo olvides. Hay una cosa, eso sí, que no me cansaría de decirte: te quiero, te quiero, te quiero. No te voy a olvidar. 

Te miraré por las estrellas. Tu hermano favorito. 


NTH






dimecres, 16 de juny de 2021

 T E A M   A L P A C A

M'agradaria saber






Sobre l'Àrea 51. És una base militar dels EUA, a l'estat de Nevada. Hi ha moltes llegendes que en fan referència, perquè diuen que tenen amagats “aliens” i que fan experiments amb persones. Alèxia.

Com serà el curs següent. Si podrem asseure'ns en grups de quatre, com abans de la pandèmia, si podrem ajuntar-nos al pati, si no caldrà guardar tantes distàncies... M'agradaria saber, en definitiva, com serà la nova normalitat. Eyasu. 

Com es construeix un ordinador. Estic molt interessat per la informàtica. Tinc un portàtil i l'iPad. M'hagués agradat tenir un ordinador amb torre. Sento curiositat per com estan fetes aquestes torres. Neo.

Sobre mitologia grega. Al principi no em cridava la més mínima atenció, però des que hi ha un grup de youtubers cantant, amb paròdies musicals, les històries les trobo curioses i divertides. Pere.









dilluns, 14 de juny de 2021

E N D E V I N A L L A

Demà, en aquest mateix apartat, publicarem les solucions. La gràcia de l'endevinalla, però, consisteix a encertar-la abans de donar a conèixer la solució. Anima't, perquè segur que has trepitjat aquestes rajoles que formen part del sòl d'alguna part de la nostra escola. Unes més que unes altres, és clar. Som-hi?


                    Pati enfront dels porxos                                         Porxos

                    Planta baixa i primer pis                                          Replans de les escales

                    Pati d'esports, el nostre                                         Passadís que va del pati al pavelló

                            






divendres, 11 de juny de 2021

TdS 

Treball de Síntesi




Explorem els diferents mars que hi ha dins del Mediterrani. Hem fet un puzzle amb aquests mars, que són dotze, i hem enregistrat un vídeo d’un avió que para en cada mar. Aprofitem les parades per explicar les seves característiques (flora, fauna, superfície, clima i nivell de contaminació). Com a cloenda, un Kahoot. Iban, Marc, Neo, Pere.

Hem escollit les cultures islàmica i cristiana, expliquem diferències entre països, com per exemple Turquia, Egipte, Marroc i Líbia (islàmics), i Espanya, França, Itàlia i Grècia. Hem fet stop motion, que és una pel·lícula basada en cadenes de fotografies. Amb ninots de plastelina expliquem a través del seu diàleg les dues cultures. Eyasu, Pablo, Pere, Paula.

Estudiem l’islam: història, localització, dades a destacar, festes, tradicions i folklore, religió, art i arquitectura. Maqueta de la Kaaba i reportatge explicant la importància d’aquest meteorit. Escenificació d’un diàleg entre turistes que van a visitar la Meca. Carla, Èric, les dues Marines, Núria.  




Ens hem fixat amb la fauna de la Mediterrània. Hem creat un joc de taula, semblant al joc de Preguntado,  que farem servir a la presentació, formulant preguntes. Descobrim que hi ha animals en perill d’extinció i ens hi referim de manera especial. Abel, Josep, Nico, Keyli.

Dins de la Mediterrània ens hem decantat pels àmbits culturals i socials. Els hem concretat en quatre països, dos d’occident (França i Itàlia) i dos de l’islam (Turquia i Líban). Com a projecte proposem un viatge en avió a través d’aquests països. Quan parem als països, enregistrem un vídeo parlant de cada país, vestits segons on som. Àlex, David, Lucas, Marc.

Hem escollit els mars dins de la Mediterrània, fixant-nos en dotze. Hi ha quatre punts a destacar: geografia i localització; característiques; patrimoni cultural del litoral; clima, fauna i flora. Hem fet un joc que consta d’uns paperets amb el nom del mar, que porten belcro per la part del darrere. S’han d’enganxar en un mapa, tenint en compte les pistes que dona el mateix joc. Alèxia, Nico, Valeria, Xiomara. 

Hem muntat unes vacances de creuer, que va des de Barcelonaa Israel, passant per Itàlia. Hem rodat un anunci televisiu per donar a conèixer la nostra proposta. En l’anunci ensenyem com és el creuer i les activitats programades; expliquem els menús; proposem activitats per fer a les parades de Roma i Jerusalem. La campanya va acompanyada de records per promocionar l’oferta turística. Bàrbara, Daniela, Maria, Mireia.



Treballem la gastronomia del mar Mediterrani, és a dir, la dieta mediterrània. En la part teòrica hem confeccionat els menús de dues ciutats (Cadaqués i Nàpols) i dos països (Egipte i Turquia). Hem elebaorat un Kahoot de vint-i-sis preguntes. De cada lloc, amb paper hem fet un plat: taps de Cadaqués, pizza napolitana, lokmas (pa fregit amb mel) i un döner kebab. Alejandro, Àlex, David, Marco.    

Hem fet una recerca dels nou mars dins del Mediterrani, i de cada mar hem buscat fauna i flora, situació geogràfica, les característiques de cada mar, la seva història, les illes, clima. També destaquem els ports més importants. En un programa de televisió, donem a conèixer aquests mars a través d’una entrevista a pescadors i mariners de la zona (som nosaltres, una mica disfressats). Guillem, Jan, Martín, Pol.

Organitzem un creuer per la Mediterrània. Visitem Marsella, Savona, Salerno, Catània, Istambul, El Pireu d’Atenes i Creta. Hem explicat els països on són aquestes ciutats, i monuments i gastronomia característics. Aquesta informació es troba en una cartolina. També hem editat fulletons informatius sobre la ruta proposada, on a més del que portem dit hi ha un calendari amb horaris de les activitats. Ainara, Antonella, Aroa, Fabio.



Fem un creuer per Itàlia, Grècia, Turquia i Egipte. En la part teòrica aprofundim en les característiques d’aquests països (des de fauna i flora, a clima i religió, passant per monuments i aspectes més turístics). Hem confeccionat un tríptic i hem muntat un anunci televisiu on donem a conèixer la proposta d’aquest creuer. Aina, Anna, Marina, Martina.

Ens hem centrat a descriure el recorregut d’un creuer seguint tota la vora del Mediterrani. Visitem Espanya, Itàlia, Montenegro, Grècia, Egipte, Tunísia. Hem fet un mural interactiu on hi ha un mapa que té diferents agulles situades damunt dels indrets a visitar. Quan es clica damunt, es dona informació sobre el monument principal d’aquell lloc i, tot seguit, es fa una pregunta sobre la informació proporcionada.  Lucas, Miguel Ángel, Pau, Ze Xi. 

Hem treballat la dieta mediterrània. Ens hem fixat en alguns processos d’elabroació de productes molt nostres, com l’oli o les anxoves. En un mapa del Mediterrani, hem situat banderes amb diferents números i colors. Al costat, hi ha una guia de les característiques gastronòmiques de cada costa, amb els ports més importants. A partir d’on estan situades les banderes es pot conèixer el contingut de la guia. Fio, Judith, Núria, Valeria, Xènia.

Ens hem endinsat en els mars de la Mediterrània. De cada mar, disset en total, destaquem els països que banyen, la superfície, fauna i flora. En una cartolina dibuixem els mars, i hi ha un vaixell que els recorre tots. Diego, Dylan, Robert, Xavi. 


dijous, 10 de juny de 2021

 A  N  È  C  D  O  T  A





Dissabte passat el President de la Generalitat va ser a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Per als qui no el conegueu, sapigueu que és una visita recomanable, molt agradable, gratuïta, d'un perímetre de 7 km al voltant d'una gran superfície d'aigua, en plena comarca del Pla d'Urgell. És una zona humida i protegida, plena d'aus migratòries i envoltat per una natura a cops exuberant. Ens hi estàvem passejant dos matrimonis, units per una amistat que ve de lluny, amb un mateix interès professional: els quatre som ensenyants. Xerra que xerraràs, quan menys ens ho esperàvem, ens trobem cara a cara amb el Sr. Pere Aragonès i una minúscula comitiva. Conforme ens apropàvem, em crida l'atenció un dels seus acompanyants, jove i ben plantat, del qual em sona la fesomia, però que no n'estic convençut. La mascareta no fa més que refermar-me en el dubte. Quan saludo el Sr. President i establim una conversa de cortesia, salta el jove i crida: "Però si ets tu, Jordi!" Doncs sí, és qui em pensava, Marçal Sarrats Ferrés, que es va graduar el juny de l'any 2000, com ho van fer els seus companys de la primera promoció d'ESO. És el gran de tres germans, de llarga trajectòria escolàpia: Marçal, Bernat i Martí. La sorpresa és majúscula i grata per als dos. Mentrestant, el Sr. President queda parat per l'encontre i s'interessa de què va. Heu-nos aquí conversant els tres, en un paratge solitari i en una circumstància del tot imprevisible. El cas és que el Marçal ara és cap del Gabinet de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Segons que em va confessar el Sr. Aragonès, és una peça essencial del seu organigrama. No és la primera vegada que ho dic: sentir l'afecte espontani d'ex-alumnes és una de les experiències més gratificants. Així ho vam viure els 'profes' que érem allà i així us ho explico avui valent-me d'aquest bloc. Si hagués de recomençar la meva vida professional, recolliria les anècdotes en capítols escrits. M'omplirien un llibre de memòries personals, si no més. Anècdotes plenes de gestos que donen profunditat al fet de ser i sentir-se mestre. Aquesta també hi seria. Una més de moltes.  




dimecres, 9 de juny de 2021

 M A N U A S E L S

Per què em dic així





Els pares volien que em digués Èric, però al meu germà no li agradava. És ell qui me'l va acabar posant, i va triar Àlex. Tenia un molt amic seu que així es deia i crec que el va triar per aquest motiu. Àlex. 

Els pares havien tingut una gossa que es deia Bárbara, que es va morir justament cinc dies abans que jo arribés. Com que no havien pensat cap nom especial per a mi, em van posar el de la gossa. Bárbara. 

Els meus pares en realitat em volien posar el nom de Laura, però una cosina meva va néixer abans que jo i li van posar Laura, així que per no repetir noms, d'entre les opcions que tenien, van escollir Carla. Carla. 

Els meus pares, abans de néixer jo, tenien pensat que si era nen havia de ser Marc, no perquè se'n digui ningú de la meva família, sinó perquè els agradava. Com que vaig ser nen, així em dic. Marc. 

dimarts, 8 de juny de 2021

 A L’AIRE LLIURE




Divendres vam comprovar en pròpia persona els beneficis de traslladar una activitat fora de l’aula. La interiorització que normalment completem cada dia en començar la tarda, la vam realitzar a una zona recollida del pati, la de la carpa. Sortir a cel obert en un curs que només hem pogut fer una escapada al Parc de les Aigües, la diada de M. Paula, comporta una emoció especial. L’activitat no va tenir res d’extraordinària, però l’entorn, tot i que familar, va incidir directament en l’expectació creada. Va ser una estona d’escola sense parets comprimides, ni finestres, ni portes. Una situació alliberadora que no recompensava la de mesos que portem de restriccions, però hi ajudava. L’aire, el sol, l’ombra, la remor de les fulles… Són el millor remei contra l’ansietat i l’estrès. Al professor li toca aixecar el to de veu, perquè l’audició no és comparable a la de la classe, li cal abocar més energia de l’habitual, però no deixa de ser per a una bona causa, la d’aproximar-nos a la vida més real. Tant de bo tinguéssim els mitjans apropiats per utilitzar l’aire lliure per comprometre’ns a un ensenyament desplegat a les experiències i sensacions que ofereixen els espais oberts. En pujar de nou per treballar davant del pupitre, algú em va preguntar per què no ho fèiem més sovint. Era una alumna que respirava felicitat pel sol fet que havia respirat aire de pati. D’aquest pati tan nostre, icona de l’escola. 

Ai la felicitat, tan a prop que la tenim i no ens n’adonem. Només cal tenir interès per trobar-la. 




divendres, 4 de juny de 2021

 L A   H I S T Ò R I A   D ' U N   H O M E





La història va passar fa molts anys en un poble llunyà on vivia un home que tenia fama de sant. Aquell home irradiava una gran pau i serenitat, i tractava tothom amb paciència i amabilitat. 

Explica la història que cada nit sortia de la petita casa on vivia, i s'endinsava en un bosc. Trigava hores a tornar. Un dia, un dels seus veïns va començar a observar els moviments d'aquell bon home. Molt encuriosit, aquell veí li va preguntar on anava. I ell li va respondre amb senzillesa: "Vaig a trobar-me a soles amb Déu." Davant aquesta resposta, l'home va decidir seguir-lo en secret. 

Una nit, el veí va seguir l'home sant bosc endins. El va veure caminar amb alegria i com entrava en una vella cabana que estava gairebé a les fosques. El veí també va arribar fins a la cabana i va espiar per una finestreta que hi havia al costat de la porta, des d'on va veure com l'home sant netejava el terra, encenia la llar de foc i preparava el sopar per a una senyora anciana i malalta. Allò era el que aquell bon home feia cada nit. 

A l'endemà, quan el veí va explicar a diversos amics que havia seguit l'home sant, aquests li van preguntar si havia vist aquell home trobar-se amb Déu. Llavors ell, després de meditar un instant, va respondre que sí i que ho havia fet d'una manera meravellosa. 

En llegir aquesta entranyable història al Full Dominical, vaig pensar en vosaltres. Costa fer-se a la idea d'un ésser superior, i em va semblar que aquesta mena de paràbola podria ben servir per iniciar-s'hi. No hi ha ningú amb barba blanca ni que parli des de les alçades. Sí que parla al cor de la persona i el tenim més a prop que no ens pensem. Hi ha senzillament un proïsme que té necessitat i a qui se l'ajuda. Serem més humans com més i millor sapiguem tenir cura d'aquells més necessitats. Serem més espirituals quan sabrem demanar a qui ens pugui ajudar en aquest menester. Serem més cristians si parlem i actuem d'acord amb la veritat. Déu s'equipara amb la veritat. Pregar és intentar alçar el pensament i el cor vers Déu. Intentar-ho ja és pregar. Ah, important! És una experiència tan gratificant com gratuïta. Ens queixem que per a tot hi ha d'haver contraprestació econòmica. Doncs no, aquest no és el cas. Per creure en Déu només se l'ha de buscar. I si el busques, corres el risc de trobar-lo. 



dijous, 3 de juny de 2021

 CARTA AL DIRECTOR (i II)

Text realitzat a Català a l'activitat de "Carta al Director". La seva autora és Maria GP.





Imagina't que passa un accident al carrer i només pots ser testimoni de l'escena, sense ajudar en res. S'ha d'actuar d'alguna manera, ja sigui col·laborant per contactar amb sanitaris o utilitzant tècniques de primers auxilis. La seva finalitat és aplicar un coneixement mèdic bàsic que permeti estabilitzar el pacient fins a ser atès per algú especialitzat. S'ha de tenir en compte que saber aplicar primers auxilis pot salvar vides, sobretot si s'apliquen correctament i amb tranquil·litat. 

Penso que els primers auxilis són un coneixement que s'hauria d'impartir en algun any escolar, per si en algun moment hi ha un accident. En primer lloc, ofereix la capacitat d'ajudar en situacions d'emergència. En segon lloc, també podem millorar l'eficàcia de l'atenció mèdica posterior. Per últim, convé dir que els avantatges de saber primers auxilis són múltiples. Així, per exemple, pots eliminar el risc d'una situació difícil. Identificar els símptomes de la persona afectada pot ajudar molt en situacions de risc. Estabilitzar el pacient pot arribar a salvar-li la vida. A més, en molts llocs de feina ara demanen un nivell bàsic de primers auxilis per si passa alguna cosa. 

La meva opinió és que els primers auxilis són molt importants i una cosa molt bàsica que tothom hauria de saber. En cas contrari, podem entrar en estat de pànic i no saber com actuar en moments de màxim risc. 







dimecres, 2 de juny de 2021

C  H  U  C  H  U  W  A

Una notícia




El que està passant entre Israel i Palestina. És una guerra de fa molts anys, que no s'acaba mai. Les imatges que veiem per televisió són esgarrifoses. Tinc la impressió que ningú no fa res per impedir-ho. Abel.

Hi ha empreses que sobreviuen amb l'ERE, però tot i així molts treballadors es queden al carrer. Això passa ara i penso que és molt fort que de cop i volta et quedis sense el lloc de treball de tota la vida. Daniela. 

L'incendi de Notre Dame. Hi havia estat feia poc, i veure-la cremar em va fer pensar que era molt mala sort. Imaginem-nos per un moment que ens passés aquí amb la Sagrada Família. M'agradaria veure-la de nou restaurada, per saber si em produiria el mateix efecte. Èric. 

Em sorprèn molt que a Colòmbia s'hagin quedat sense Internet, perquè la policia ho impedeix. Les informacions parlen d'una policia molt allunyada dels ciutadans, que se senten indefensos davant el poder. La gent va amb armes pel carrer! Marina.



 

dimarts, 1 de juny de 2021

 CARTA AL DIRECTOR (I)

Text realitzat a Català a l'activitat de "Carta al Director". El seu autor és Ze Xi. 





En el nostre entorn, la majoria de la gent d'avui ha tingut sempre llibertat d'expressió. Tothom pot expressar la idea, sentiment, opinió, punt de vista que vol transmetre. Ara bé, hem pensat si la llibertat d'expressió té límit? I si en té, on és?

Cada vegada hi ha més gent que ja sigui a través de xarxes socials o de cançons aprofita per realitzar una crítica social de la realitat que vivim. La majoria creu que fa ús de la seva llibertat d'expressió, però ignoren els límits que té i les conseqüències que pot haver-hi si se sobrepassen. El límit fa acte de presència quan mitjançant comentaris, afirmacions o expressions es vulneren drets com els de l'honor, la intimitat i la integritat de les persones. 

A més, també s'estan sancionant de manera severa conductes que constitueixen injúries, calúmnies, apologia de la violència o del terrorisme, incitació a l'odi... Totes aquestes conductes és fàcil de veure-les exterioritzades a les xarxes socials. 

Siguem conscients de la paraula que passa per la nostra llengua, siguem conscients de no fer mal amb el llenguatge als altres, siguem conscients que la llibertat d'expressió té el seu límit. Entre tots col·laborem perquè aquest dret estigui en camí d'un bon ús.