M A    P A Z

M'agrada molt

Dibuixar. És una bona manera de donar a conèixer la meva creativitat i és una activitat que em relaxa. L'acostumo a fer quasi cada dia. Amb un llapis, una goma i un paper en tinc prou. Ainara. 

El Muay thai. És un esport de lluita cos a cos, una art marcial. Consisteix en defensar-se i saber atacar al contrincant. Es practica dins d'un ring i m'agradaria de gran fer combats seriosos. Miguel Ángel. 

La tecnologia. M'agrada crear jocs amb l'ordinador, aprendre coses noves per fer tasques més ràpidament... Vaig començar fa poc un curs de videojocs i de moment he fet una base per crear un videojoc. Pau. 

Ping-pong. Abans hi jugava sovint, perquè a l'escola on anava tenien taula, però ara només puc jugar amb les parets de casa. Crec que la base la tinc, però em cal practicar més per posar-me al dia. Ze Xi. 

L A   L L I B E R T A T

Molta gent petita

en llocs petits

fent coses petites

pot canviar el món.

La publicitat presenta uns cotxes omnipotents, infal·libles, que transcorren per paisatges meravellosos i amb conductors somrients, eixerits, contents de tenir a disposició seva tecnologia punta amb quatre rodes. La crònica dels accidents de trànsit presenta molta ferralla retorçada, atropellaments fatals, ferits a les UCI, difunts que engreixen la funesta llista de la mortalitat vial que no para de créixer. Entre un extrem i l'altre cal que algú ens digui objectivament per a què serveix un automòbil i què en podem aconseguir si en fem un bon ús. Després, passarem al segon grau, el d'ensenyar a conduir amb responsabilitat als interessats, de manera que sàpiguen tenir sota control una màquina amb capacitat de descontrolar-se. La llibertat és com un cotxe. Depèn de l'ús que se'n faci, perquè ens proporcioni felicitat o desgràcia. A escola ensenyem l'ús adequat i sensat d'aquesta eina d'enormes possibilitats. Els mestres preparem per afrontar el repte de la lliure elecció. De què? D'amistats, d'actitud, de camins, de projectes, d'idees, de ser i de no ser... La setmana passada, en una reflexió a primera hora del matí, destacàvem unes paraules del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano. Les reproduïm en format de quatre versos en aquesta mateixa pàgina. Tots podem contribuir que la família, els amics, l'escola, el barri i la ciutat siguin millors del que són. Com? Amb la nostra llibertat i apreciant les bones coses que amb ella s'aconsegueixen. 

 E L S    T E L E T U B B I E S

Llegeixo o no llegeixo

No llegeixo, tret del llibres que ens maneu els 'profes'. Amb els llibres que he llegit no he tingut la sort de trobar-ne que m'agradin. Prefereixo fer altres coses com dibuixar o escoltar música. Antonella. 

No llegeixo gaire, generalment els llibres del col·legi. Si me'n regalen algun, sí que el llegeixo en el temps lliure. Per Sant Jordi me'n van regalar un que va d'un assassinat i m'està agradant la seva intriga. Guillem.

No llegeixo molt, de fet només el que des del col·legi ens maneu. Prefereixo els llibres digitals, perquè veig millor la lletra, la puc posar a la mida que em convé. Els seus autors no són coneguts. Marina. 

Soc més de còmics que de llibres. Les il·lustracions m'ajuden a fer-me millor la idea del que vol explicar la història. A casa tinc els de superherois i també mangas. El meu preferit és el Thor. Xavi.  

T E A M   Q U A F O R

Què voldria ser de gran 

Jo de petit volia ser creador de videojocs, però en els darrers anys m'he plantejat ser stremear. És fer directes que permeten parlar amb els teus seguidors o també jugar amb ells. Alejandro. 

M'agrada l'arquitectura. El meu cosí és arquitecte i me'n podria ensenyar. A més, m'agrada el tipus de feina que fa. Sé que es necessita un bon domini de les Matemàtiques, i a mi ja m'està bé. Martín Pablo. 

Encara no ho he decidit, tinc anys per endavant. No m'agradaria res, per exemple, relacionat amb l'ensenyança, perquè és un treball de paciència. Jo voldria un altre tipus de feina. Pol.

Dissenyadora d'interiors. Des de sempre m'ha agradat dissenyar els interiors de cases. De petita volia ser jardinera, però quan m'ho he pensat millor em faria gràcia ser, com he dit, dissenyadora. Xènia. 

 L'OU O LA GALLINA

M'inclino per l'ou, perquè la gallina abans de néixer ha de sortir de l'ou. Perquè hi hagi gallina hi ha d'haver ou, algú l'ha d'haver post. Anna MS.

Jo crec que per crear una gallina cal un ou. Sense ou no hi ha gallina. Per crear un ou de Pasqua no necessites cap gallina. Em decanto per l'ou abans de la gallina. David GD.

Primer va ser l'ou, ja que sense l'ou la gallina no hauria pogut existir. Judith CP.

La gallina surt de l'ou, però si no hi ha gallina no pot sortir el pollet, ja que l'ou necessita incubar-se. Tot i així, m'inclino per l'ou, però reconec que és un embolic de campionat. Lucas DL.  

La meva resposta és neutra, si bé em decanto més per la gallina. Aristòtil va dir que l'home va abans que l'esperma, i si ens fixem en la teoria de l'evolució de Darwin també té sentit que sigui la gallina primer que l'ou. John Brookfield, genetista de la Universitat de Nottingham, pensa que mentre l'ADN de l'ou sigui el mateix que el de la gallina, l'ou serà un ou de gallina. Pensa, doncs, que primer va ser l'ou i després la gallina. Penso que no hi haurà mai una resposta definitiva a la pregunta, per això em mantinc neutra. Però va bé pensar-hi a la dutxa o quan no pots dormir. Marina RP.

Jo soc més de l'ou, perquè crec que va aparèixer abans que la gallina. Un ou no cal que sigui només de gallina, pot ser-ho de molts altres animals. Marina VG.

La meva opinió és molt personal. Primer ha de sortir de posar un ésser genèticament gallina, no dinosaure, per exemple. Les mutacions han de ser prèvies al part, s'ha de néixer amb la mutació. Tot canvi que es produeix en un ésser viu no té perquè transmetre's. En conseqüència, penso que primer va ser la gallina, l'individu genètic. Màrius.  

Jo crec que primer va ser l'ou, perquè deuria de ser la ciència que en va posar uns quants perquè s'anessin reproduint en galls i gallines. Miguel VG.

Sempre he cregut que primer va ser la gallina. Crec que és a partir d'una espècie prehistòrica, com són les aus que van evolucionar cap a una gallina, que després va pondre ous. Suposo que va així: una espècie de dinosaure evoluciona fins a una gallina. Guillem LG.

Buscant i buscant he trobat que el gall bankiva, que s'assembla bastant a una gallina, posen de quatre a nou ous. Així que arribo a al conclusió que l'ou va existir molt abans. En definitiva, és un ou d'una altra au el que va crear la gallina. Però bé, és una pregunta de difícil resposta. Paula GD.

El nostre professor de Física i Química, en Màrius, ens va explicar que la gallina és una au igual que molts dels dinosaures. Per tant, veig bastant probable que vagi abans la gallina que l'ou, sempre que estiguem parlant d'un ou de gallina, és clar. Pere TL.

 P A R A L E L E P Í P E D O S

Un indret

Sempre he pensat que voldria anar a Austràlia, a Sydney. La vida d'allà, la manera de ser dels australians i el paisatge, sobretot el marítim, han tingut sempre un encant especial, almenys per a mi. Aina.

No he estat mai al Japó, però m'agradaria. Per la seva cultura, pel menjar i perquè soc seguidor del manga. No sé si hi podré anar mai, però si tinc ocasió, no me la deixaré escapar. Àlex. 

M'agraden els EUA, concretament Los Ángeles. És un lloc molt conegut per les seves platges i per la indústria cinematogràfica. Un altre element cultural que m'agrada és la música. Dylan. 

A Badajoz hi ha un poble que es diu Olivenza. El conec d'anar-hi cada estiu una setmana, perquè allà hi tinc la família per part de mare. Hi ha camps i piscina, i m'ho passo la mar de bé. Judith. 

 O B R A    D ' A R T

Aquest és el resultat final del guarniment iniciat el dia de Sant Jordi per a la porta de l'aula de 2n ESO-A. Ahir ja pràcticament estava enllestit, però ha calgut que el grup de l'espasa fes els darrers retocs avui al matí. Ara sí que està acabada i completada l'obra que de les ments de dues artistes han sabut completar amb entusiasme i dedicació els seus companys. Enhorabona a tots i totes per l'empenta i ganes demostrades.