divendres, 28 de maig de 2021

Trash, ladrones de esperanza (i III) 

A l t e r n a t i v e s





- "Treballo entre les escombraries. La policia em va pegar. No m'agrada la policia."

Treballo en les pitjors condicions. 

- "Déu s'ha oblidat de nosaltres."

Déu no pensa en nosaltres. 

- "Reso per aquestes famílies que ho han perdut tot."

Espero que totes aquestes famílies estiguin bé, després del que ha passat. 

- "La fe mou muntanyes."

Creure pot fer unió. 

Lluita pel que vols i no et rendeixis. 

- "Mata'l, com ell que va voler matar-te."


Venja't pel que ell et va voler fer. 

- "Està tot brut. Al final, t'hi acostumes."

Hi ha tanta brutícia que al final la considerem normal.

No tinc una altra opció, però m'hi he d'acostumar. 

Visc al carrer i no ho puc evitar perquè soc pobre.  

- "Estic donant gràcies a Déu per seguir viu."

Estic molt agraïda per tot. 

- "Tots tenim dret a ser tractats igual."

Ningú no hauria de ser tractat diferent per ser com és.  

- "No s'ha de confiar en la policia, perquè tracta malament la gent pobra."

La policia hi és per ajudar. 

No tota la gent que hauria d'actuar bé ho fa. 

- "Visc en les clavegueres. És com una malaltia crònica."


La meva antiga llar no era el clavegueram. 

Tothom té dret a un habitatge en bones condicions. 

- "Va ser un activista. Construïa cases per als pobres."

Es va comprometre pels més pobres i hi va posar el seu petit gra de sorra. 

- "Creus que podrà ajudar-nos? És clar, és un capellà!"

Va ser un bon home, sempre ajudava a qui ho necessitava. 

- "No malgastis la teva vida en batalles que et consumeixin o et matin."

No perdre el temps en coses intranscendents. 

- "Allà es viu una vida decent."

En aquell lloc pots viure decentment i menjar cinc cops al dia. 

- Les mentides, la corrupció, tot sortirà a la llum."

Encara que menteixis, la veritat sempre acabarà per sortir.




dijous, 27 de maig de 2021

 CLOENDA DE PASTORAL




L'acte de cloenda de Pastoral el vam celebrar ahir al migdia, després de pati. Cadascú a la seva aula i respectant les mesures de seguretat perquè, no ho oblidem, el mal bitxo no se n'ha anat. Amb la sala d'actes com a centre d'interès, ens vam connectar via meet per participar telemàticament en l'adéu al like a la vida. Tenim per endavant temps per seguir posant el dit polze cap amunt, si hem après bé la lliçó, però ahir el missatge l'aportava cada grup d'aula. Nosaltres vam optar per congratular-nos d'estar junts (ja ho sabeu, "és el millor que ens pot passar") i d'acabar el curs amb bona salut, fet a destacar quan sorgeix d'un grup que ha estat confinat dues vegades. 

Vicens, cap de Pastoral, va expressar la seva satisfacció per arribar a aquest punt com hi hem arribat, posant de manifest la importància dels gestos petits de generositat, que fan que la vida sigui un regal bonic de viure. Dues representants de Càritas van fer donació al nostre Col·legi d'una placa que diu que SOM UNA ESCOLA AMB COR. Venint de qui ve, aquesta floreta és un altre regal bonic. Van destacar les campanyes de solidaritat en les que hem participat i es van acomiadar amb "un like a Escolàpies Sant Martí". A l'aula hi van haver sonors aplaudiments. Aquesta placa aviat la veurem al costat de l'entrada del carrer Joan de Peguera. 

El curs ha estat complicat per la situació sanitària, que ens ha enfrontat a un aprenentatge que no coneixíem. Tot i així, l'acabem molt millor del que pensava la majoria abans d'iniciar-lo, motiu de més per sentir-se'n satisfets. Bàsicament aquest va ser el significat de l'acte d'ahir. Sempre us demanem que sapigueu fer una aturada en el camí per repassar els senyals de tot el que portem recorregut, analitzar les experiències i apreciar les fites assolides, amb les consegüents dificultats superades. Ahir aquesta aturada la vam fer col·lectivament durant mitja hora. Hi va haver un punt d'emoció continguda quan el Vicens va acomiadar l'acte desitjant que el proper curs ens puguem retrobar al pati, com sempre. Seria un símptoma definitiu de retorn a la normalitat perduda. 

Portem curs i mig de pandèmia. Una vivència que marcarà un abans i un després de les nostres vides. Siguem capaços d'agrair a la providència l'esperit de superació que ens ha guiat. Sols no ens n'haguéssim sortit. Si alguna cosa demostra la pandèmia és que sol no se salva ningú. 





dimecres, 26 de maig de 2021

 Trash, ladrones de esperanza (II)




- "Treballo entre les escombraries. La policia em va pegar. No m'agrada la policia."
 
Impacta que aquests nens puguin treballar en situació tan precària, és estrany que les autoritats puguin permetre una cosa així. La policia en aquest cas només treballa perquè pugui ser recompensada per la feina que fa, però no pensa en la situació deplorable dels nens. Pablo MM.


- "Déu s'ha oblidat de nosaltres."

Déu sempre perdona els nostres pecats, és amb nosaltres a les verdes i a les madures. Entenc que en situació tan desesperada com es troben aquests nens ho puguin arribar a pensar i fins i tot a dir, però en el fons són creients i demostren tenir un bon cor. Keyli EG.


- "Reso per aquestes famílies que ho han perdut tot." 

Té raó aquesta frase, perquè moltes vegades no valorem prou el que tenim, i ens n’adonem tard o quan ens falta alguna cosa. Entenc que la pregària ha de ser un record per aquells que ho passen malament, i que els protagonistes de la pel·lícula viuen en una situació límit que nosaltres ni ens la imaginem. Anna MS.


- "La fe mou muntanyes."

Aquesta frase vol dir que si tens un objectiu i el vols aconseguir, primer has de tenir esperança i creue en tu mateix, i després hi has de posar tot l’esforç i lluitar pel que vols. Tot i així l’èxit no està assegurat, però com a mínim s’haurà intentat amb totes les forces. És més problable que l’èxit vingui si hi creus que no que vingui sense fer res. Pol JP.

- “Mata'l, com ell que va voler matar-te.” 

És normal la reacció espontània de voler-lo matar, perquè si aquells dos policies haguessin complert l’ordre, ell ja no hi seria. Si no haguessin actuat els tres en grup, la Bíblia no s’hagués trobat. Si ell no el mata és perquè és un nen i no té capacitat per matar persones. Millor que no el mati, perquè s’hagués posat en més problemes. Carla PR. 

- “Està tot brut. Al final, t'hi acostumes.” 

Com que ells viuen enmig de la pobresa i de la brutícia, no troben estrany viure d’aquesta manera i intenten normalitzar-ho. Sabia que hi havia gent que vivia malament, però el cas d’aquests nens el trobo extrem. Quan vius com vivim, en un pis decent amb les habitacions i tot, t’adones que ets afortunat i que tens uns pares que compren el que és necessari, cosa que aquests nens pel que es veu no tenen. Nicolás QL. 

- “Estic donant gràcies a Déu per seguir viu.” 

Al final de tot acaba bé la història, després d’uns episodis molt embolicats en què hi ha moments de desesperació, perquè sembla que tot els vagi en contra. Tenen la sort que se’n poden sortir sense prendre massa mal, és per això que donen gràcies a Déu. Xiomara RT. 

- “Tots tenim dret a ser tractats igual.”

Té tota la raó, perquè al final tots som persones, malgrat les diferències de pell i cultura. La pel·lícula ens mostra la cruesa de la pobresa en què malviuen els protagonistes, que tenen com a últim ressort la brossa que genera una ciutat com Rio de Janeiro. La realitat és que no es tracta a tothom igual, mostra d’això és que per a ells menjar pollastre és excepcional i per a nosaltres és un fet ben normal. Pere TL.




dimarts, 25 de maig de 2021

Trash, ladrones de esperanza (I)


I


- “No s'ha de confiar en la policia, perquè tracta malament la gent pobra.” 

La policia té prejudicis, com tothom. Ho hem vist als EUA amb George Floyd. Dubto que si hagués estat blanc li hagués passat el mateix. A la pel·lícula la policia no tracta bé aquests nens. Com que subsisteixen de les deixalles i no són ningú rellevant, la policia abusa d’ells. Núria TH. 

- “Visc en les clavegueres. És com una malaltia crònica.”

És increïble que es pugui viure a les clavegueres, envoltat de rates. La solució als seus problemes seria que algú l’acollís. Si em passés a mi, no sabria ni per on començar, no sabria on buscar el menjar. La pel·lícula té un contingut dur, i aquest és un dels apartats que ho és més. Carla PR.

- “Va ser un activista. Construïa cases per als pobres.”

Activista és una persona que fa el màxim per ajudar els altres i que s’esforça perquè el seu missatge arribi a qui ho necessita, i d’aquesta manera transformar la realitat. Es manifesta, si hi ha llibertat de manifestació, perquè la societat sigui més igualitària, és a dir, més justa. Marina RdP.

- “Creus que podrà ajudar-nos? És clar, és un capellà!”

Veuen que el capellà té una mica de poder perquè és d’un altre país, perquè té més diners que ells. El capellà és un home gran que els proporciona confiança quan no tenen ningú en qui confiar. Diria que el capellà compleix amb la seva funció: ajudar a qui més necessitat té d’ajuda. David DR.

- “No malgastis la teva vida en batalles que et consumeixin o et matin.”

Abans d’intentar de fer coses que és poc probable que puguis aconseguir, prova fer-ho de mica en mica. Imagina’t que tens un examen al dia següent. No et posis a estudiar al vespre, perquè t’entrarà molta angoixa i no et farà cap bé. Alguns dels protagonistes de la pel·lícula busquen una venjança directa. L’enveja i l’odi els consumeix. Pau GdB.   

- “Allà es viu una vida decent.” 

Vol dir que es viu d’una manera que no serà perfecta, però que almenys es pot viure amb un mínim de dignitat. El lloc on viuen els protagonistes no és decent, perquè és un lloc abandonat que no té les mínimes condicions d’higiene ni les cases es veuen prou fortes. Fins i tot n’hi ha un que viu al clavagueram. Martina HG.

- “Les mentides, la corrpució, tot sortirà a la llum.” 

Els policies no fan justícia sinó que es deixen manipular per gent amb diners. Totes les mentides que surten al llarg de la pel·lícula tard o d’hora se sabran i haurien de tenir conseqüències. Fins ara portem la meitat de la pel·lícula i no sabem com acabarà, però és evident que tant la corrupció com la mentida tenen un espai important en aquest muntatge. Pol JP.

 - “Serà la primera peça del dominó que està a punt de caure.” 

Quan es descobreix alguna cosa que no funciona, acostuma a passar que és el principi del final, perquè una descoberta et porta a una altra. No estic segur, perquè encara som a la meitat de la pel·lícula, però segurament els nens descobriran alguna pista que els porti a descobrir molt més del que es pensen. Robert R.




divendres, 21 de maig de 2021

F A S H I O N ( i  I I )




Diego/Mi pana, una persona amb qui tens molta confiança i li ho expliques tot, ve a ser un dels millors amics. Valeria/Has caigut XD, és com si te'n riguessis del que a un/a li acaba de passar. Robert/F (en el xat), quan algú fa alguna cosa i les conseqüències no són les que esperava. Ainara/Returbio, quan alguna cosa és molt estranya. Judith/Crush, quan em vull referir a algú que m'agrada, com si fos el meu ídol. Aroa/IDK, ve de les sigles "i dont know", que vol dir "no ho sé". Pol/Ser admin, vol dir que fas una cosa que la majoria de la gent no pot o no sap fer. Ze Xi/Manco, és un adjectiu per descriure una persona que no té habilitats en un joc o en un esport. Alejandro/MDLR, adreçada a tota aquella gent que mata les hores al carrer, sobretot joves que fumen o fan "el botellón", amb roba normalment de Nike o Adidas.



 
Aquest recull és d’avui, recent sortit del forn. Ha resultat molt fàcil, no us ha costat gens. A alguns us ha sabut greu no poder dir més d’una expressió. I és que als joves us agrada aquest vocabulari, us hi sentiu còmodes perquè us identifica amb els vostres companys/es. És una producció simbòlica feta d’una pràctica lingüística a la qual els adults no hi tenim accés. Us correspon a vosaltres aquest nou llenguatge, que el temps dirà si en el futur serà motiu d’estudi o si es quedarà com un sistema de comunicació i informació passatger. És evident que quan l'adolescència bufa forta agrada marcar territori i ser amo de les pròpies diferències. La vostra sociabilitat us pertany i és tot un senyal de canvi que us pugueu reconèixer en una determinada forma d’expressió, i que us reconeguin aquells a qui considereu iguals a vosaltres. En fi, una demostració de la vostra creixença que proporciona caràcter i atribueix personalitat.  




dijous, 20 de maig de 2021

F  A  S  H  I  O  N  ( I )





Seria ideal que al parlar en un idioma utilitzéssim sempre les paraules d'aquell idioma. És el que normalment fem. La moda, però, té poder, és encomanadissa i també capritxosa. La tendència actual és l'ús d'anglicismes a dojo. Sembla que si en una conversa no deixis anar-ne uns quants, no estiguis "à la page" ni siguis "cool". Els joves no esteu per la puresa del llenguatge, i doneu mostres del vostre coneixement de llengües estrangeres perquè us resulta inevitable i fins i tot més a mà. No crec que qüestioneu la riquesa del nostre idioma. Senzillament, connecteu amb el vostre interlocutor quan us capta a la primera. L'empatia lingüística ara funciona amb aquesta sintonia. Així s'entén la proposta "fashion" que heu penjat a l'aula, amb el vist-i-plau de la Ruth, professora de Llengua Castellana. Són fotografies que van més enllà del que es veu. No deixen de ser un reflex de la vostra relació amb la llengua que parleu i, per extensió, una conseqüència més de la globalització que s'estén pertot arreu. Ah! I demà, més.   









dimecres, 19 de maig de 2021

 Paraula de batxiller/a




El Batxillerat és dur, però amb constància i sense deixar res per al final és factible. És un títol necessari per al mercat laboral, perquè t'obre portes. És un camí llarg, però ple d'experiències i envoltat de gent que t'estima i que vol el millor per a tu. Arnau. 

Jo vaig entrar en aquesta escola a 1r de Batxillerat. La meva escola d'abans no tenia tant nivell. Si alguna cosa he comprovat és que treballant t'adaptes sempre on sigui. El més important és la constància i el treball. No us faci por si us cal algun canvi; si el necessiteu, serà millor canviar que quedar-se quiets. Carlota. 

Jo també vaig entrar a 1r de Batxillerat i recomano que a ESO es comenci un mètode d'estudi, que sigui més constant que no pas intens. Val més cada dia una hora que no pas tres o quatre hores en un sol dia. Veig com si l'ESO fossin els fonaments i el Batxillerat la casa. Sense una bona base el camí de Batxillerat pot ser massa dificultós. Eva. 

No us deixeu res per a l'últim moment; acumular coses no és bo. Us aconsello estudiar molt, s'ha d'estudiar molt per arribar a la Universitat; ja no només pel que fa a nivell acadèmic, sinó també per tenir un grau d'educació acceptable. Amb això ja ho teniu tot. Ivonne. 

Vaig entrar a 1r de Batxillerat i, tot i que al principi és complicat, amb esforç i dedicació qualsevol obstacle es pot superar. Això no són paraules boniques, sinó que us parlo des de la meva experiència. Pot semblar difícil, i no us dic que no ho sigui, però fer-lo és tirar endavant, i tirar endavant en qualsevol aspecte de la vida val la pena. Omar. 

El Batxillerat és una etapa més, semblant a quan passes de Primària a Secundària. Al principi impacta, però quan estàs dins segueixes un ritme d'estudi i de treball. És cert que és més exigent, però això no us hauria d'espantar. Amb bona voluntat t'hi acabes adaptant. És molt important que l'ambient de classe sigui propici. Roberto.   







dimarts, 18 de maig de 2021

I  N  C  L  U  S  I  V  I  T  A  T




Aquest curs hem tingut l’ajuda dels professionals del SIEI, sigles que signifiquen “suport intensiu per a l’escolarització inclusiva”. En el cas de 2n ESO aquesta professional és la Gemma, molt habitual entre nosaltres. Dies enrere quatre d’aquests professionals van encarregar-se d’unes tutories que venien a ser la cloenda d’un seguit d’activitats iniciades en diverses classes destinades a crear un ambient d’aprenentatge valuós per a tots els alumnes. En aquest “tots” queda implícit el caràcter inclusiu que implica l’atenció a la diversistat. El resum de l’objectiu que pretenem assolir queda resumit en els missatges elaborats per l’actuació de l’alumnat, recollides en aquestes dues fotografies: la primera de 2n ESO A i la segona de 2n ESO B. Poseu-vos-ho al cap i convenceu-vos que tots i totes podeu aprendre i tenir èxit si us ho proposeu, però que no serà de la mateixa manera ni a la mateixa velocitat. Tenim i teniu ritmes d’aprenentatge diferents. Dit d’una altra manera: hi ha qui té la mà trencada per dibuixar i altres per fer números, uns per imaginar i n’hi ha que per fer descobertes. Tots necessitem de tots, des del més petit al més gran, no sobra ningú. Vet aquí l’a-b-c de l’educació inclusiva. Ampliar finestres per airejar l'escola, per veure més món, perquè hi entri més claror, per respirar millor, per encabir-hi tothom.





dilluns, 17 de maig de 2021

     I  N  V  I  S  I  B  L  E   ( I )


Durant el tercer trimestre heu llegit Invisible, d'Eloy Moreno. Heu recollit les vostres impressions sobre la novel·la en uns magnífics diaris de lectura, plens de sentiments i creativitat. N'hem fet una selecció, que us l'anirem oferint d'un en un d'aquí a final de curs. A tots i totes, felicitacions per la bona feina feta.
 















divendres, 14 de maig de 2021

 E N T R E V I S T A




La Vanguardia d'avui publica una entrevista a la Contra molt interessant. És a un tal James Clear, a qui no tinc el gust de conèixer. Després de llegir les nocions interesantíssimes sobre la importància de crear hàbits, segueixo sense conèixer-lo però puc afirmar que el que diu té raó de ser. Tant, que n'aconsello la seva lectura. Enaltir la rutina fins a adquirir la categoria d'hàbit és el principi per assolir objectius, i acaba per ser tant o més important que la motivació. Confiar en el poder de la voluntat i optimitzar el temps de què disposem ajuda a tenir el comportament que un/a persegueix. Quantes vegades els ensenyants hem d'escoltar l'excusa de "és que no he tingut temps"? Organitzem-nos millor i en tindrem per a tot allò que prioritzem. No hi ha temps per a tot, però sí per allò que considerem més important. 


Si considerem important l'escola, els estudis i un futur amb aspiracions, hauríem de deixar de banda allò més superflu que tant de temps ens fa perdre.  Ajunta't amb gent que tingui els mateixos objectius. "El sentiment de pertinència és humà i molt profund. Si estàs en un grup en el que has d'anar a contracorrent et serà molt difícil." Posa un exemple fàcil d'entendre: es necessita molta voluntat per fer cent flexions, però molt poca per fer-ne tres. Comença per tres cada dia. Es necessita molta voluntat per llegir-te un bon llibre, però molt poca per llegir-te una pàgina. Comença per una cada dia. És així com es crea l'hàbit. El problema és quan veiem que passa el temps i no som capaços ni de posar-nos-hi. Si llegiu la Contra d'avui el Sr. James Clear us ho explica millor que jo.   




dijous, 13 de maig de 2021

Per fi, per parelles (i II)



No cantem victòria, que no vol dir que tot sembla indicar que anem pel bon camí per vèncer el coronavirus. Fins ara les victòries més aviat han estat escasses. Amb l'arribada de les vacunes hem pogut liberalitzar algunes de les estrictes mesures que hem suportat fins ara. Igual que vam fer abans d'ahir amb els seus veïns, avui són els alumnes de 2n ESO B els qui s'expressen sobre el fet de poder seure per parelles. 

Millor estar asseguts per parelles, perquè si no estem massa sols / Em recorda altres cursos i, a més, ara tenim més espai / Sembla que ara retornem a la normalitat / Jo crec que tal com ara estem podem ajudar-nos i aprendre més / Prefereixo aquesta col·locació, perquè ara tenim amb qui parlar i ajudar-nos / Estar asseguts per parelles és més divertit / Abans hi havia hagut baralles perquè no hi havia lloc suficient / Molt millor tal com ara / M’agrada l’actual distribució i on estic asseguda / Això d’estar separats no m’agrada massa / Vol dir que la Covid-19 està en retrocès / D’aquesta manera pots demanar ajuda al del costat / M’agrada molt més seure per parelles que no individualment / Em recorda com era tot abans, anem a millor / Ara és més alegre / Abans la classe estava plena i de cop hem guanyat espai / Els passadissos queden més clars i millora la comunicació entre nosaltres / Podem sociabilitzar-nos molt millor / Pots preguntar dubtes als companys més fàcilment / Em començo a creure que anem cap a millor / La classe sembla més gran / Preferiria seure amb la persona que volgués / Tenim més espai que abans / És una bona novetat / Com que cadascú destaca en alguna cosa, doncs així és més fàcil ajudar-nos / No m’agrada gaire, perquè tinc dificultats per aixecar-me del lloc i, per altra banda, no hem de baixar la guàrdia amb la Covid-19 / La nova distribució és bona, però hi ha gent que està aixafada. 




dimecres, 12 de maig de 2021

 E L S   X I C U R I S

Va de colors




Blau cel. És un color viu que des de petit m'ha agradat. És el color del cel. Quan el podem veure, que vol dir que no hi ha núvols, és sinònim de llibertat i de bon temps. A mi em recorda l'estiu i la platja. Jan.

Vermell. És el color de la vida, de la sang, destaca amb facilitat. En els casaments, a la Xina, els nuvis van de vermell. La bandera és d'aquest color i el drac de cap d'any, també. Representa la fortalesa. Lucas. 

Groc. És un color que veig cada dia. Té la intensitat del Sol. Em fascinen els colors vius, entenc que aquest ho és. Soc fill de brasilers, i la selecció va groga i a la bandera també hi és. Marco. 

Blau cel. Sempre m'he identificat bastant amb aquest color. Em recorda l'estiu, les vacances, el mar, sobretot el mar. Com que normalment tenim sol, tenim la sort de tenir el mar de color blau la major part de l'any. Valeria.







dimarts, 11 de maig de 2021

Per fi, per parelles (I)




Les mesures contra la Covid-19 a l’escola són estrictes. Com sigui que l'evolució de la pandèmia darrerament està sent positiva, se'ns ha permès de canviar l'organització dels pupitres. Si fins ara havíem estat asseguts individualment, sense ningú al costat, ara podem situar els pupitres i els alumnes per parelles, fet que ha estat ben rebut per part de la majoria. Així s'expressen els alumnes de 2n ESO A.


Tenir un company amb qui parlar és molt millor que estar sol / Penso que encara tenim Covid-19, però això és un camí per on hauríem d’avançar fins arribar a treure’ns les mascaretes / Prefereixo estar com ara, amb parelles / Està bé perquè ens podem ajudar, però també està bé seure sols, perquè ens podem concentrar més en l’explicació del professor / Seria millor si poguéssim escollir la parella / Està bé, però no entenc perquè els professors fan aquest pas amb tanta seguretat / Estant per parelles la classe no sembla igual / Estic doblement contenta perquè m’han assegut amb qui m’agrada / Després de vuit mesos separats, se’ns fa estrany, però és millor / M’agrada, perquè és més fàcil demanar ajuda i perquè vol dir que la Covid-19 es va controlant / Molt millor com ara: és més fàcil demanar ajuda i també de parlar en els descansos / El company del costat, si no entenc alguna cosa, me la pot explicar d’una forma que es millor que la del professor / Està bé, estaria millor si escollíssim parella / És més fàcil que ens ajudem / Estan asseguts com ara la classe se’m fa molt més curta / Sento que tinc més companyia, ara / La veritat és que no m’agrada el nou lloc, crec que estàvem millor abans / Ara ens podem ajudar els uns als altres / Em trobo mes còmode per parelles, si bé també em distrec més fàcil / M’agrada aquesta nova distribució i la trobo més pràctica per fer treballs en parella / Ara ens podem ajudar mútuament / Així puc preguntar-li al company, ens podem ajudar l’un a l’altre / M’agrada el lloc i poder tenir a qui ajudar o a qui demanar ajuda, així es treballa millor.    





dijous, 6 de maig de 2021

 M A    P A Z

M'agrada molt




Dibuixar. És una bona manera de donar a conèixer la meva creativitat i és una activitat que em relaxa. L'acostumo a fer quasi cada dia. Amb un llapis, una goma i un paper en tinc prou. Ainara. 

El Muay thai. És un esport de lluita cos a cos, una art marcial. Consisteix en defensar-se i saber atacar al contrincant. Es practica dins d'un ring i m'agradaria de gran fer combats seriosos. Miguel Ángel. 

La tecnologia. M'agrada crear jocs amb l'ordinador, aprendre coses noves per fer tasques més ràpidament... Vaig començar fa poc un curs de videojocs i de moment he fet una base per crear un videojoc. Pau. 

Ping-pong. Abans hi jugava sovint, perquè a l'escola on anava tenien taula, però ara només puc jugar amb les parets de casa. Crec que la base la tinc, però em cal practicar més per posar-me al dia. Ze Xi. 






dimecres, 5 de maig de 2021

L A   L L I B E R T A T




Molta gent petita

en llocs petits

fent coses petites

pot canviar el món.


La publicitat presenta uns cotxes omnipotents, infal·libles, que transcorren per paisatges meravellosos i amb conductors somrients, eixerits, contents de tenir a disposició seva tecnologia punta amb quatre rodes. La crònica dels accidents de trànsit presenta molta ferralla retorçada, atropellaments fatals, ferits a les UCI, difunts que engreixen la funesta llista de la mortalitat vial que no para de créixer. Entre un extrem i l'altre cal que algú ens digui objectivament per a què serveix un automòbil i què en podem aconseguir si en fem un bon ús. Després, passarem al segon grau, el d'ensenyar a conduir amb responsabilitat als interessats, de manera que sàpiguen tenir sota control una màquina amb capacitat de descontrolar-se. La llibertat és com un cotxe. Depèn de l'ús que se'n faci, perquè ens proporcioni felicitat o desgràcia. A escola ensenyem l'ús adequat i sensat d'aquesta eina d'enormes possibilitats. Els mestres preparem per afrontar el repte de la lliure elecció. De què? D'amistats, d'actitud, de camins, de projectes, d'idees, de ser i de no ser... La setmana passada, en una reflexió a primera hora del matí, destacàvem unes paraules del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano. Les reproduïm en format de quatre versos en aquesta mateixa pàgina. Tots podem contribuir que la família, els amics, l'escola, el barri i la ciutat siguin millors del que són. Com? Amb la nostra llibertat i apreciant les bones coses que amb ella s'aconsegueixen. 




dimarts, 4 de maig de 2021

 E L S    T E L E T U B B I E S

Llegeixo o no llegeixo




No llegeixo, tret del llibres que ens maneu els 'profes'. Amb els llibres que he llegit no he tingut la sort de trobar-ne que m'agradin. Prefereixo fer altres coses com dibuixar o escoltar música. Antonella. 

No llegeixo gaire, generalment els llibres del col·legi. Si me'n regalen algun, sí que el llegeixo en el temps lliure. Per Sant Jordi me'n van regalar un que va d'un assassinat i m'està agradant la seva intriga. Guillem.

No llegeixo molt, de fet només el que des del col·legi ens maneu. Prefereixo els llibres digitals, perquè veig millor la lletra, la puc posar a la mida que em convé. Els seus autors no són coneguts. Marina. 

Soc més de còmics que de llibres. Les il·lustracions m'ajuden a fer-me millor la idea del que vol explicar la història. A casa tinc els de superherois i també mangas. El meu preferit és el Thor. Xavi.