divendres, 26 de març de 2021

 SETMANA SANTA




"Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit."
Jesús a l'Evangeli segons sant Joan


Per davant, deu dies de descans. Almenys deu dies de no-col·legi. Dit així, a seques, correm el perill de convertir Setmana Santa en un període de vacances i poca cosa més. Pensem-nos-ho bé. Si hem recorregut la Quaresma és per arribar on som: a les portes de la celebració de la festa cristiana per excel·lència, la festa de la vida. No és casualitat que quan es produeix l'esclat de la primavera en tot el seu esplendor, commemorem l'acte més transcendent de la vida de Jesús com és la seva resurrecció. Contemplat des de la fe, és el fet que dona sentit a la vida cristiana. No es va quedar clavat a la fusta de la creu, sinó que viu. Aquesta creença forma part de l’arrel comuna de molts que ens tenim per creients. Ens ajuda a descobrir allò que és únic i irrepetible, mentre que molts altres aspectes resulten accidentals. Ens referim a un fenomen universal que no és patrimoni exclusiu de ningú en particular, sinó una creença present en latituds de tots colors. La Pasqua és la suma de colors. Comprendre aquesta diversitat té molt a veure amb la veritable educació. Bona Pasqua!



dijous, 25 de març de 2021

LA NOSTRA QUARESMA (i II)



Sovint ens escapem. Ens n'anem lluny d'aquí amb la imaginació, navegant on line, visitant perfils digitals, construint-nos un món fet a mida... Tot somni es troba més al costat de la fe que del fet. Necessitem fets que concretin la fe, que no ens amaguin d'acceptar les coses tal com són. Tal com són! Avui el problema és que confonem comunicació amb missatge, valor amb preu, i tantes altres coses. Hi ha molta confusió, suposo que cada època ha tingut les seves. Una de les missions d'una escola com la nostra és clarificar, plantejar preguntes que moguin a pensar qui som, on anem. Avui ho plasmem amb els de 2n ESO B, ahir ho fèiem amb els seus veïns, els de 2n ESO A. Són pensaments i desigs que ens han servit per al nostre trajecte a través de la Quaresma. 


En mi lugar su vida entregó en la cruz, me amó, me amó sin merecerlo. / On hi hagi odi que jo hi porti amor. / Cansament, diversió i companyia amb amics i amigues. / La vida és molt simple, però sempre ens empenyem a fer-la difícil. / Vull ser instrument de pau. / On hi hagi discòrdia que jo hi porti unió. / La vida et posarà obstacles, però els límits els poses tu. / Que nadie se acerque jamás a ti sin que al irse se sienta un poco mejor y más feliz. / Me amó aun sin mercerlo. / On hi hagi odi jo hi porti amor. / Tu amor no fallará. / La família és el motor que ho mou tot. / On hi ha odi que jo hi porti amor. / Agraeixo saber reflexionar. / La vida et posarà obstacles, però els límits els poses tu. / La vida és molt simple, però sempre ens empenyem a fer-la difícil. / On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança. / Me amaron sin mercerlo. / És senzill fer que les coses siguin complicades, però difícil fer que siguin senzilles. / Soc amigable quan estic amb les persones en les qui confio i soc propera a elles. / La familia es el motor que lo mueve todo. / Vull ser instrument de pau, que on hi hagi tensió hi posi calma. / El alma que anda en amor ni cansa ni se cansa. / On hi hagi odi jo hi posi l’amor. / Me dio esperanza y salvación. / Tu amor no fallará. / La vida et posarà obstacles, però els límits els poses tu. / Me perdonó y libertad me dio.



dimecres, 24 de març de 2021

LA NOSTRA QUARESMA (I)




Acostumem a portar una vida frenètica d'activitats, horaris i comunicació, ben adobada per un soroll de fons permanent. Va bé prendre's un respir de tant en tant i entrar en una altra dimensió. Nosaltres ho posem en pràctica al matí, amb la pregària, i a la tarda, amb la interioritat. És una dimensió feta de símbols, gestos i reflexions que ens acompanyen. I silenci, silenci entès com a mètode eficaç per escoltar-nos i descobrir la bellesa d'aquest món amb ulls de transcendència. El que tenim tot seguit és un recull de frases, paraules i missatges que han ressonat d'una manera especial durant la Quaresma a 2n ESO A. Demà tindrem el mateix ressò dels veïns, els de 2n ESO B. 


Me he dado cuenta que basta con salir a la calle para ser feliz. Pensemos que hace un año no podíamos salir. / Igualdad = compañerismo = amor = respeto. / Los de Madrid no se merecían esas bombas. / Todos necesitamos mejoras de oportunidad. / Somos hijos de Dios y como tales, nos tenemos que respetar y amar entre nosotros. / Tristeza por la situación, pero también alegría al saber que mi familia y yo estamos bien. / Aunque no lo merezcamos, nos aman. / Algunas reflexiones me han parecido aburridas. / Felicidad. / El cristianismo no es mi religión, pero me gustan sus puntos de vista. La Cuaresma, como tiempo de reflexión, atrae para conocerme a mí mismo. / La igualdad es importante y necesaria, sin llegar a la obsesión. / Girl power! No és just tot allò que dona inseguretat a les dones. / Igualdad / Dona el que tu voldries rebre. / Ojalá existiera un mundo en el que todo fuera de todos y no hubiera discriminación para la gente no es igual a nosotros. / Encara que se’ns presentin dificultats i complicacions, tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, ja que tots venim de la mateixa “casella de sortida”. / ¿Por qué no hice esto antes?  ¿Por qué no pensé en mí? ¿Y por qué no pensé en los demás? / Lo mío no es una reflexión, pero es una pregunta que he pensado y me gustaría escribirla: ¿Por qué no se ha hablado de racismo? / Estos días me he enterado de varios acontecimientos que no sabía que habían ocurrido. / Esperança / Siempre me imagino como sería el mundo sin egoísmo, arrogancia, mentira ni venganza. / On hi hagi discusió que jo hi posi pau. / Desearía volver a confinarme para aislarme del mundo y poder estar tranquila de nuevo, poder así controlar mis ataques de ira y no herir a los que me rodean.   

dimarts, 23 de març de 2021

CONCURS de relats de la COCA-COLA.

Els passats divendres 5 de març i Divendres 12 de març va tenir lloc el concurs  "Joves talents de relat curt", en la seves modalitats de relat en català i relat en castellà que organitza la Fundació Coca-Cola, i que arriba a l'edició número 60. Per fer la redacció, els alumnes veien la descripció d'un personatge, que havia de ser el protagonista del relat. Aquest any, a 2n d'ESO teníem 8 representants que de ben segur van fer  un excel·lent paper. Agraïm a tots els concursants la feina feta. 










divendres, 19 de març de 2021

 SOM A LA SETMANA DE LA SOLIDARITAT



Amb el que es reculli de les aportacions d'aquesta setmana, enguany ajudarem a finançar un projecte de 40 tabletes amb wifi per a nens i nenes que temporalment no poden, per motius diversos, anar a l'escola. Tot seguit us informem en quines zones de Mèxic estan situades les escoles on van aquests alumnes.

La població d'Ayuquilila està situada al nord-est de l'estat d'Oaxaca, exactament al quilòmetre 32 de la carretera que va de Huajuapan a Mariscala. De clima àrid i semidesèrtic, la seva terra és poc fèrtil, tot i que la major part de la població es dedica a l'agricultura. 

El barri de Xonoxtle pertany a la comunitat de Sant Miquel Amatitlán. Es caracteritza pel seu relleu, envoltat de petits turons, amb molta escassetat d'aigua. La majoria dels habitatges no tenen aigua entubada i el sòl és de terra. Tenen sort d'un parell de pous profunds. 

Situacions quotidianes en què es troben els alumnes d'aquestes zones: 
- Des de molt petits tenen l'obligació de cuidar el bestiar i sembrar. Les nenes ajuden en les tasques de casa. 
- En general la seva nutrició és precària. 

- Molts adults estan afectats per l'alcoholisme, motiu pel qual es viuen situacions familiars de gran tensió. 
- Hi ha moltes llars desintegrades per la migració d'algun dels progenitors. 
- Moltes persones no tenen recursos econòmics per falta d'ocupació. 
- Acadèmicament la por de no poder seguir les classes guanya terreny a la motivació per aprendre. 

L'acció educativa flexible i harmònica, característiques essencials de la pedagogia escolàpia, davant d'un panorama com aquest resulta molt difícil d'aplicar-la. Amb l'ajuda de tots i totes pretenem que almenys es pugui garantir l'escolarització apropant els alumnes a l'aprenentatge, mitjançant la inclusió social. 

Recordeu que avui dilluns ens heu de dir quants bolígrafs voleu i de quins colors. Que entre demà i demà passat recollirem el pagament de la compra. Finalment, dijous 25, us repartirem els bolígrafs. 


POESIA D’UN AVI



Gràcies mil per haver-nos fet arribar 
en llenguatge poètic el que aquí 
mateix ja ha estat 
recollit en prosa.

Nafrats de cos i esperit

colpejats pel desconegut

mirem de reüll

amb boca tapada

els carrers silenciosos.


Enyorem l’aire pur

la mirada clara

la cridòria dels nens

el bes, l’abraçada

la taula parada en una altra contrada. 


Esperem el miracle d’una nova diada

implorant als déus i a la sanitat santa. 


Bon vent d’hivern que mors

bon vent i nova barca.

Demà alçarem els ulls

la primavera que ens aguaita

que tot i estar baldats

mai perdem l’esperança.


Anem-hi pensant...

Setmana de la solidaritat

La setmana que ve, abans de Setmana Santa




dijous, 18 de març de 2021

 GANES DE PRIMAVERA




El blau del cel és cada dia més intens. La claror del sol, més enlluernadora. Ai, sol, solet, la millor medicina per pujar l'ànim i esperar la primavera. Queda poc perquè oficialment li donem la benvinguda. Demà passat ja la tenim aquí! La sensació que hi som a prop, aquesta setmana s'ha instaurat definitivament entre nosaltres. La primavera té la màgia de la verdor de la natura per als qui tenen la sort de contemplar-la; l'animació popular del carrer per als qui saben badar i passejar-s'hi; el comiat d'un hivern que, amb tanta ventilació, l'hem sentit més a prop que mai. Els dies s'allarguen, el vent viatja suau i càlid. En les rotllanes que formeu abans d'entrar a escola o al sortir-ne, hi palpita un nervi nou. Un nervi que confia en la mirada intuïtiva, que fa més romàntica la conversa entre dos. Potser el fet de travessar per una situació tan estranya ens fa somiar desperts, i les ànsies que arribi són superiors a la d'altres anys. Hi ha ganes de sortir, de respirar aire de barri, de mar i muntanya. Ganes de palpar la proximitat dels familiars i amics, de retornar a una normalitat manllevada per un enemic invisible que no es dona per vençut. Sense anar més lluny, els veïns de sota (1r ESO B) estan confinats. Ens han repetit molt que de les crisis en sorgeixen oportunitats, que el coronavirus ens convertirà en millors persones i que les mancances d'ara ens faran valorar més el que tenim. La primavera truca a la porta amb la seva càrrega màgica de sons (no sentiu les cotorres del pati?), olors i llums. I de bon temps. Invita a posar en joc les bones intencions, a generar moments de tendresa i proximitat, a ser més bons. És un estil de vida i un estat mental, més enllà del seu pes en el calendari. Llarga vida a la primavera! 


Anem-hi pensant...

Setmana de la solidaritat

La setmana que ve, abans de Setmana Santa




dimecres, 17 de març de 2021

 P   E   T   H




Primavera. Soc amiga de la pluja i dels colors. És la millor època de les flors i dels seus colors naturals, de la natura amb tota la seva força i esplendor. Com que fa més bo, puc sortir al camp. Ho faig a Santa Eulàlia de Ronsana, on tinc amics i surto de la rutina de la gran ciutat. No sé dir el perquè, però estic més tranquil·la, la primavera em relaxa i fa que em senti a gust amb mi mateixa. Ainara GB. 

Estiu. És temps de descans i desonnexió, temps d'estar més per les meves coses i centrar-me en mi mateixa. Suporto millor la calor que no el fred, i disposo de més temps lliure. L'estiu és sinònim de vacances, a qui no li agraden? A més, m'ofereix l'oportunitat de visitar el poble on he viscut quatre anys i on tinc la meva millor amiga: Sant Sadurní de l'Heura. L'estiu és vida! Núria MM.



Tardor. De petita em va començar a agradar perquè l'associava a la pluja i per ser el dia del meu aniversari. La pluja trenca rutines. Em recorda la paleta de colors, amb les fulles grogues per terra, arrossegades per l'aigua de la pluja, i jo que ho contemplo amb una manera de vestir que em fa sentir còmoda per l'època que som. No fa ni fred ni calor, és com la temperatura perfecta per sentir-se en plenitud. Marina RdP.

Hivern. Soc més de fred que de calor. La calor no te la treus del damunt, mentre que el fred sempre permet que t'escalfis. El meu esport preferit és l'esquí; m'agrada el paisatge nevat, i això només m'ho proporciona l'hivern. La Vall d'Aran, per exemple, està preciosa, no cal anar a l'estranger per veure panoràmiques de pel·lícula. I a taula, res millor que una bona sopa calenta. Nico MF. 

A l'hora d'escollir una estació em quedo amb la primavera. Tinc la sort de tenir a tocar de casa el bosc, i creu-me que l'esclat de vida en aquesta època és brutal. Tot comença a créixer i a florir, i per poc que t'hi fixis, veus brots de plantes pertot arreu. A més, la temperatura, sense massa fred ni massa calor, invita a passejar. Després de l'hivern, m'agrada arribar a casa amb llum de dia, perquè el dia s'allarga. Mònica. 

Dubto entre primavera i estiu, però si m'he de decantar per una de les dues estacions em quedo amb l'estiu. Sobretot per l'aigua, soc capaç de passar-m'hi hores, ja sigui nedant o a la vora del mar, contemplant les onades i amb la pell colpida per la brisa marinera, amb els peus lliures sobre la sorra, amb la llibertat de poca roba i, sobretot, amb la llum. La llum de l'estiu em produeix una alegria especial. Lupe. 



dimarts, 16 de març de 2021

SETMANA DE LA SOLIDARITAT

Del 22 al 26 de març



Aquest any la Setmana de la Solidaritat és diferent. Les circumstàncies del Covid-19 ens hi obliguen. Diferent en la forma, però no en el fons, que sempre és el mateix: fer un acte de solidaritat per ajudar escoles escolàpies escampades arreu, amb necessitats urgents. Ho vam fer fa dos anys amb l’escola de Kattuvilay (Índia) i l’any passat amb la d’Ana Jou (Senegal). Enguany actuem a Mèxic, perquè els escolars que per diversos motius no van a escola, puguin seguir escolaritzats a través de tablets. La nostra missió és sembrar bones llavors que facin créixer la igualtat d’oportunitats a través del compromís amb el be comú. La proposta d’enguany són quatre bolígrafs de colors diferents (blau, vermell, negre i verd) a raó de dos euros cadascun. Els alumnes heu de portar els diners entre els dies 23 i 24. Abans, el dilluns 22, ens heu de dir quants en voleu. El dijous 25 us els lliurarem. Tot el que serveixi perquè ningú no es quedi enrere, benvingut sigui. Ja veieu, doncs, que la família escolàpia insisteix a superar la vulnerabilitat, que pren formes diferents segons de quina cultura estiguem parlant. En seguirem informant.  





dilluns, 15 de març de 2021

 A  M  I  S  T  A  T




Crec que l'amistat és una relació que contempla dir-se secrets amb plena confiança. Si aquesta confiança es trenca, la relació ja no és la mateixa, es refreda. El to de la conversa no és el mateix. Sobre aquesta qüestió la vida ens ensenya que hi ha sorpreses, tant positives com negatives. Amb l'amistat rius i plores. Quan només fas una d'aquestes dues coses, no en diguem amistat. Alejandro ZC. 

L'amistat és molt valuosa, perquè tenir un amic o amiga que ho sigui de veritat no és tan fàcil. Et sents reforçada per la seva presència i ajuda, com jo també faig sentir a l'altra persona la mateixa sensació. Amb les amistats tens moments en què t'ho passes molt bé, però també serveixen per fer més suportables els mals moments i no sentir-te sola. Alèxia VP.

L'amistat per a mi és tenir confiança en l'altra persona, respectar-la i preocupar-se per ella, si fa falta. Jo em preocupo per les amistats. També és amor, perquè ocupa una part del meu cor i tinc ganes de compartir amb els amics. Comprèn passar-ho bé, explicar-se secrets i tenir moments entranyables, de bon record. És com el peu i l'ungla: estan junts, però alhora cadascú és cadascú. Jhoana KE. 

Amistat no és només jugar i divertir-se, sinó que també és ajudar i plorar junts. Jo tinc l'experiència d'arribar a un lloc nou i no tenir cap amic. És una experiència dura, perquè tot vol el seu temps. Mentre vius desconnectat de la resta és com si fossis un estrany. Els amics ajuden a no estar sol i a superar problemes i mals tràngols. Ajuden a sentir-se un més del grup, a fer pinya. Ze Xi, ZL. 

L'amistat és la família triada. Són les persones que t'acompanyen en els bons i mals moments, i que et fan veure la realitat tal com és, quan tu no tens ganes de veure-la. És companyia, germanor, suport... No necessàriament la qualitat de l'amistat ha de ser directament proporcional al temps que comparteixes amb aquesta persona. A vegades algú amb qui comparteixes alguna cosa en temps breu, la vivència és extraordinàriament intensa. Ruth. 




divendres, 12 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (i VI)




Jo seguia un horari: pels matins tota la feina que podia. Tinc molt bon record de l'hora de dinar, perquè vam començar a veure una sèrie que es deia "The big bang theory" i a mi em va agradar molt. Després de dinar, acabava el que em faltava de deures. A les sis de la tarda berenava, seguia una altra sèrie i després podia jugar amb amics que em trucaven, cosa que normalment ara no puc fer. Pere TL. 

Pensava que no duraria tant. Em va costar adaptar-me a la situació, no m'agradava estar tancada a casa. A poc a poc vaig familiaritzar-me amb les classes. Crec que el temps de confinament va ser una excel·lent oportunitat per estar més amb els de casa i gaudir de la seva companyia. Aquesta crisi m'ha ensenyat a valorar els més pròxims i la importància de saber portar una vida sana. Valeria CB. 

Com que els meus pares, per ser xinesos, ja sabien de què anava la cosa, jo em vaig confinar dues setmanes abans. Quan tothom estava confinat, jo anava una mica més preparat sobre el que s'havia de fer, perquè m'havia acostumat a estar tancat a casa. El cas és que de fàcil no en va ser, i estar tantes setmanes tancat no proporciona tantes coses com si tot seguís normal. Se'm va fer pesat i lent, molt lent. Xavi L.

En no poder sortir, vaig fer moltes videotrucades amb les amigues. Abans ja n'havia fet, però des del confinament les hem normalitzat. La majoria de dies me'ls passava sola a casa, perquè la mare havia de treballar. Arribava tard, dinàvem també tard. Alguna amiga em deia que me'l fes jo, el dinar, però jo sempre l'havia esperat. M'agrada sortir, per tant del confinament no en tinc bon record. Xènia BdR.

Molt aviat, ja el primer cap de setmana, vaig ser conscient de la dimensió de la tragèdia. Sentia moltes notícies i entre línies veia que allò no pintava bé, que ens en venia una de grossa. Va ser un anar assumint la situació, procurant buscar aspectes positius: poder sopar cada dia amb els fills, descobrir que podíem seguir amb les classes, la nova relació amb els pares... Dins d'aquella misèria, hi havia brots verds. Vicens. 




dijous, 11 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (V)




Quan per les notícies van dir que ens confinaríem, per la tarda vam estar molt de broma. El que en principi era per a dues setmanes, va acabar sent per tres mesos. Vaig apreciar molt que gràcies a la tecnologia ens poguéssim comunicar. Per l'aniversari de ma mare vam fer una videotrucada amb els avis. Els hi havíem dit com es feia, i més o menys se'n van sortir. Té mèrit que a la seva edat s'atrevissin amb una videoconferència. Marina HV. 

Al principi va ser difícil fer vida només a casa, ja que sortíem de les nostres rutines diàries. Ens vam haver d'acostumar a estudiar i fer temps d'oci a través de videotrucada. Després, quan vam començar a sortir, ni que fos una hora, s'havia d'aprofitar molt bé. Era important que ens pugéssim airejar. Quan vam venir a buscar les coses a l'escola, em va agradar bastant. Marina VG. 

Va ser rar al principi, però a poc a poc m'hi vaig anar acostumant. Al vespre, a les vuit, sortia amb la família al balcó a aplaudir els sanitaris, ens estaven salvant la vida. Quan vam venir a escola a buscar les coses, en acabar el curs, va ser molt especial el retrobament personal que vam tenir entre companys. Crec que el confinament el recordaré de per vida, perquè va ser diferent a tot. Mireia GB.

Com que soc casolà, al principi no em va fer res quedar-me a casa. També estava acostumat a parlar amb els amics per videotrucada, per tant ho vaig viure com un cap de setmana molt i molt llarg. No m'agrada gaire fer gresca, per això sortia poc al balcó a aplaudir metges i infermers. En algunes matèries vaig viure una mica d'angoixa per la feina que ens manaven. No m'importaria tornar-hi, però que no sigui mai més pel mateix motiu. Neo AG.  

El confinament va ser divendres. Dos dies abans, dimecres, vaig celebrar un aniversari amb un sopar, fent broma sobre si ens confinarien o no. L'endemà tornaria a escola, sense pensar ni creure possible que pogués passar. Va ser al migdia quan ens van dir que, efectivament, hi havia confinament. De pressa i corrents, vam donar les notes de la segona avaluació a última hora de la tarda. Ja no tornaríem fins a l'últim dia de curs. Qui ho havia de dir. Pau.



dimecres, 10 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (IV)




Recordo que vaig estar molt temps tancat amb pares i germà, en el meu cas una setmana amb la mare i una altra amb el pare. Van prendre molta importància les videotrucades i els videojocs. Les tasques les feia molt obligades, sense les mateixes ganes que en situació normal. Vaig trobar a faltar jugar a futbol. La primera vegada que ho vaig tornar a fer, amb el Club, no va ser fins setembre. Jan SR. 

Vaig fer el confinament a casa els meus avis, perquè els pares treballaven, tot el dia estaven fora. Només els veia per videotrucada. Després, quan ja es podia sortir, sí que els vaig veure, però jo seguia estant amb els meus avis. Guardo alguna captura de com fèiem la classe. I me'n recordo que ens vam posar la mascareta per fer-nos la foto els de la tutoria de la Natàlia. O a Plàstica, que em van cantar l'aniversari feliç estant tots disfressats. Judith CP. 

Començava la setmana mirant el correu amb les tasques a realitzar. Abans de començar les classes telemàtiques, intentava fer alguna tasca, i quan quedaven cinc minuts em connectava. El que em costava més ho feia al principi, perquè així gaudia més de cara a final de setmana. Per desconnectar, em va ajudar molt fer esport en un pàrquing que tenim a sota casa; a les tardes, me n'anava a la terrassa i llegia un llibre. Lucas CL. 

Al principi va ser per dues setmanes, dues setmanes de festa. Però després, quan es va allargar i van començar les classes virtuals, ja no em va agradar tant, perquè em costava molt organitzar-me. Normalment els dies feiners aprofitava per treballar, però en el confinament em van agafar moltes ganes d'estar amb amics, fos feiner el dia o no. El meu tretzè aniversari va ser confinat, celebrat només amb mare i germà. Tot era molt estrany. Maria GP. 

Al principi vam anar de bòlit. El contacte professor-alumne havia desaparegut de cop, i el nou panorama no era fàcil. Un cop superada la novetat, vam tenir una quadrícula de classes virtuals, vam apropar situacions entre alumnat i professorat, i vam acostumar-nos a les classes virtuals. Poc esperàvem que aquella situació s'allargués fins a final de curs. Sort que l'estiu va arribar, i així tots ens vam refer per tornar-hi de nou. Natàlia. 



dimarts, 9 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (III)




Pensava que no duraria tant i que tornaríem a la normalitat aviat. Em va sorprendre, suposo que com a tothom, que s'allargués aquella situació. Em va costar acceptar les classes en línia, i a poc a poc vaig acostumar-me a aquella nova normalitat. Quan recordo aquells dies, penso que la dificultat la vaig veure més gran del que era. Tot i així, prefereixo més parlar cara a cara que no fent ús de la tecnologia. Carla PR. 

Primer estava trista, per no veure amics. La primera trucada virtual va ser la de Tutoria, amb el Vicens, i em va alegrar moltíssim veure la cara dels companys, sentir-los. Estava tan nerviosa, que l'esmorzar, un batut, em va caure al sofà. Em va costar saber organitzar-me. Em va ajudar un horari que em va proposar mon pare, i va ser així com de mica en mica em vaig posar al dia. Amb els amics, les videotrucades van sovintejar. Daniela PM. 

Vaig començar content, perquè pensava que seria millor del que finalment va ser. Que no hi hagués escola, en principi semblava prou motiu d'alegria, però amb les classes telemàtiques i la feina que ens manaven, l'alegria inicial va desaparèixer. Recordo que amb l'equip de futbol del Júpiter, teníem un entrenador tan implicat que ens enviava exercicis per fer a casa. Tot per mantenir-nos en forma! Eyasu IT. 

Al migdia, tothom va començar a dir que havien vist les notícies i que ens confinarien. Al principi no m'ho creia, però el Pau em va ensenyar un vídeo. En arribar a casa, tenia una sensació estranya, nova, com si intuís de bones a primeres el perill que ens venia al damunt. Vaig anar a parlar amb els avis i em van tranquil·litzar, perquè em van ensenyar un parell de mascaretes que tenien desades. Guillem LG.

En principi angoixa: passar de classe presencial a distància no és fàcil ni crec que estiguéssim preparats. Se't presenten molts dubtes! Contràriament al que pensàvem, treballar des de casa reportava més hores que no ens pensàvem. Treballar telemàticament vol dir que la feina que envies se't retorna multiplicada. Sort que amb el temps vam regularitzar l'activitat acadèmica i això ens va permetre arribar a final de curs. Màrius. 





 

dilluns, 8 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (II)




Em connectava a les classes virtuals. Hi ha diferència amb les classes presencials: molta gent es tapava la càmera i no la vèiem, i sempre en acabar-les, quan tothom se n'anava, uns quants ens quedàvem per jugar a jocs de mòbil, com browl stars o callofduty. Els deures els feia amb ma germana o a vegades sol. La veritat és que el temps em va passar bastant ràpid. Ens vam plantar al setembre que no m'ho semblava. Àlex GB.

Jo no em puc queixar, perquè vaig estar bé. Tenia sensacions estranyes, com acabar la classe, sortir de l'habitació i trobar-me a casa. Vaig canviar de rutines i tot era molt repetitiu, que vol dir moltes estones avorrides. A final de curs, en poder venir a escola i veure'ns tots de nou, va ser bonic. Les notes de la tercera avaluació em van sorprendre, perquè van ser millors durant el confinament que no quan era aquí al 'col·le'. Àlex JC.

L'inici del confinament el vaig viure força estressada, amb molta feina. Més tard tot es va tranquil·litzar, vam començar a sortir al carrer i ventilada ja treballava més a gust. També vaig celebrar el meu tretzè aniversari amb pandèmia, en companyia dels pares i un parell d'amics. Va arribar l'estiu, semblava que milloràvem, però ja es va veure que no. Vam tornar a situacions de risc una altra vegada. Anna MS. 

I jo que pensava que seria divertit estar-se uns dies a casa, però conforme es va allargar va accentuar-se l'avorriment. Les classes en línia són molt diferents a les acostumades, almenys al principi a mi no em van resultar fàcils. La primera vegada que vaig sortir vaig anar al parc amb dues amigues, va ser estrany perquè feia molt que no les veia. Tinc familiars que aquest any han mort de coronavirus. Antonella VM. 

Pensava que estar tancada entre quatre parets seria més dur. Vaig fer ús del terrat com a escapatòria! Recordo, moltes i moltes hores treballant. Em va acabar passant factura, perquè vaig acabar el curs esgotada. Vaig trobar a faltar el contacte físic amb la gent. Em va agradar preparar un ball en què els professors expressàvem com trobàvem a faltar els nostres alumnes. Va ser un ball enregistrat, i bé que ens ho vam passar quan ens vam veure per pantalla. Meritxell. 



divendres, 5 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (I)




Va ser un 12 de març, dijous. Arribava després de pati a 1r de Batxillerat per fer una substitució, i jo que me'ls trobo entretinguts amb la pissarra digital, connectada a la pàgina web de La Vanguardia. S'informava de la possibilitat que ens confinessin per no haver d'anar a escola l'endemà. Em va costar de posar una mica de tranquil·litat, alterat com estava l'ambient per aquesta informació. La veritat sigui dita, els alumnes estaven esperançats que així fos, per allò de saltar-se un dia feiner sense estar previst. En arribar a escola a la tarda, se'ns comunicà que a l'hora de sortir estàvem convocats a una reunió d'urgència a la sala d'actes. Allà l'Anna Moyà, directora de l'escola, confirmà al professorat el primer dia d'un confinament de dues setmanes. 

De les dues setmanes vam passar a Setmana Santa (una setmana més); de Setmana Santa fins més endavant, i així vam superar el maig; i d'aquí a final de curs. Quin curs! Aquell 12 de març era, com dit està, un dijous. Dos dies abans, dimarts, amb els de 2n ESO havíem visitat, com cada any, el monestir de Sant Benet de Bages. En cap moment va sortir el comentari del possible confinament. Tot va passar de cop i volta, amb una rapidesa insòlita. Dit i fet! Un any després, la pandèmia ens recorda com en som de vulnerables, fins a quin punt arriba la fragilitat humana. 

Durant aquest any hem vist exemples d'un extraordinari lliurament generós vers els altres. A tots se'ns ha desvetllat el racó d'humanitat que en altres circumstàncies resta adormit. Centenars de milers de difunts a tot el món confirmen l'extrema gravetat del que vivim. A Catalunya, la xifra rodona és de vint mil. Alguns de propers. El virus segueix fent de les seves, no ho oblidem. Diguem-ho tot, però: ara les campanyes de vacunació massiva ajuden a veure la claror al final del túnel. Ara sí! Esperem que ens permetin recuperar la normalitat perduda, i amb ella l'alegria. Ens ho recorda la dita: "Salut i alegria, guapa sang cria."

Avui iniciem un espai per conèixer com heu viscut aquest any, què recordeu de bo i no tan bo. Coronavirus, covid, màscara, confinament, vacunació, indicadors de seguiment, anàlisis epidemiològics, distància de seguretat, gel hidroalcohòlic... Paraules que han esdevingut d'ús corrent en un any de vida enrevessada, fosca, desagradable. Com ha estat, per a vosaltres? Ho sabrem la setmana vinent. Cada dia, un episodi explicat per vosaltres i per nosaltres.