divendres, 26 de febrer de 2021

E  L     D  I  A  !




A la nostra escola, quan escoltem la paraula "xocolata" estirem les orelles. Si no és xocolata a seques, sinó "xocolata desfeta", l'associem a una imatge que té com a referència una experiència de benestar, berenar i festa. Sembla un miracle que en les condicions sanitàries actuals hàgim estat capaços de ser fidels a la tradició i no deixar la nostra diada de M. Paula sense l'àpat que la caracteritza. Que bonic és veure que amb ocasió d'una commemoració com aquesta les nostres aules, passadissos i patis es tornen més familiars. Sempre penso que M. Paula se sentiria satisfeta que li reconeguem els seus mèrits amb un aliment tan bàsic i festiu com és la xocolata. Ja ho diu prou la dita: “Si vols tenir molts amics fes molts convits”. És una bona manera de fomentar la companyonia! Avui tothom s'apunta a impulsar la promoció de la dona. El seu mèrit és haver obert aquest camí en un temps en què pocs eren els qui ho tenien com a objectiu de vida. Pionera del feminisme? Sí, d'un feminisme d'Església. Els anys 20 d'aquest segle ja estan encetats. Encarem la dècada en què se celebrarà el segon centenari de l'obertura de la primera escola que va fundar. A Figueres, amb un parell d'amigues, l'any 1829. Allà és on es posà mans a l'obra. Una obra de la qual nosaltres en som fidels seguidors.   

Un bon company que ara ja està jubilat, va deixar escrit aquest pensament: "No sé què diuen els savis, però potser educar és "somriure", "tot menjant una tassa de xocolata" una vegada a l'any". Ho remata amb un: "Dia 26 de febrer: el dia!" Està inserit damunt de la imatge d'una cassola fumejant de bona xocolata desfeta, amb olors que alegren només d'intuir-los. Qui es vulgui complaure a veure la dita composició, en color, està col·locada a Secretaria, enmig de les dues fotocopiadores. Quan hàgiu aixecat el vol d'aquesta nostra casa comuna, estimats alumnes, una de les vivències que més us quedarà i recordareu és la de les tardes dels 26 de febrer, asseguts al pati, amb la tassa en una mà i a l'altra el tros de pa. És una part de la veritat. L'altra part que dona sentit a la festa és el record perenne de la nostra fundadora, M. Paula, que pot oferir moments tan entranyables com els que hem viscut avui. Si no us ho creieu, n'hi ha prou a veure les fotografies. Deixen marca de bon rotllo. A fe de Déu que no fa res de tornar-les a veure una i altra vegada. 






Tenim més fotos del dia d'avui.  D'entrada, per fer-se'n una idea de com ha anat la xocolatada, serveixin aquestes com exemple. Estigueu al cas, perquè n'hi hauran més. Les anirem publicant ens els propers dies.

dimecres, 24 de febrer de 2021

 I  N  S  U  R  R  E  C  C  I  Ó




Un cop sufocada la rebel·lió que hem patit a la nostra ciutat els darrers dies, és hora de fer balanç. Sobta que un terç dels detinguts pels Mossos siguin adolescents. Sobta i incomoda. Sempre hi pot haver qui es deixi manipular per formar part de la insurrecció, però que hi hagi tanta jovenalla hauria de preocupar i molt. Com estem educant, què s’està fent malament perquè ens trobem en un cas com aquest? L'interès d'aquest personal hauria de ser la seva formació com a persona. Això inclou tenir una idea clara de si mateixos, de la vida que porten i del seu lloc en aquest món. Recórrer a la violència per fer-se sentir és mostrar la incapacitat que el seu discurs té per crear una societat qualitativament millor. Els que actuen així no atenen a cap crítica, per argumentada que sigui. Més aviat mostren desconcert amb el toc personal amb què viuen. Sembren intransigència perquè són intransigents. 

No crec que un cas com aquest tingui precedents a casa nostra. És un tema explosiu en si mateix. Es pot ser crític, i se n'ha de ser. Possiblement s'hagin de canviar lleis. Per això no fa ni dues setmanes els majors de divuit anys érem convocats a votar. I si els elegits no ho fan bé, en podem escollir altres. Per desitjar millores no cal identificar-se ni amb les idees ni molt menys amb el llenguatge d'aquests grups. Enmig de la disconformitat amb els qui manen, hi ha sempre un corrent de sensatesa que no fa soroll, però que s'adhereix a la democràcia en la seva forma més pura. Si volem que avanci, ningú no ho aconseguirà cremant contenidors ni rebentant aparadors. Teniu la sort, benvolguts alumnes, de ser instruïts en una cultura confirmada pel temps. Sou prou capaços, per tant, per combatre des del sentit comú la conducta errònia dels qui fan un ús indiscriminat de la violència. 

La inquietud que els joves teniu s'ha de comprendre, sempre que estigui manifestada dins d'uns paràmetres de mínima correcció. Si no ho està, com a mestre penso que falla el sistema. Barrejat amb el descontentament hi ha una crisi latent d'identitat. A tots ens ha arribat, més d'hora que tard, el plantejament d'interrogants als quals no trobem resposta immediata. Toca a cadascú superar la crisi d'identitat. És molt important que els qui més a la vora teniu, família i escola, us escoltem, us acompanyem, us ajudem. Aquesta és la missió de l'educació. Em temo que alguns d'aquests exaltats estiguin desprotegits i no trobin on ser escoltats, acompanyats ni ajudats. És fàcil estar mal aconsellat en aquesta situació. El que ha passat a Barcelona demostra que tenim un immens camí per recórrer en el terreny humà i social. Aquí la meditació transcendental hi té molt a dir. I més a fer. 

dilluns, 22 de febrer de 2021

 L   E   C   T   U   R   A





En la darrera dècada vinc observant en els cursos d'ESO un descens significatiu de la cultura escrita a favor de la informació audiovisual. Parlo en primera persona, però estic segur que hi hauria companys/es que s'afegirien de bon grat a aquesta percepció. Alguna cosa important del camp del saber s'està perdent. Una cosa que les imatges i pantalles digitals no és que no millorin, sinó que ni tan sols substitueixen. Quan vosaltres, estimats alumnes, sabeu que heu de llegir un llibre, perquè així us ho demana el professor de torn, la imatge de pena és eloqüent. Llegir s'ha convertit en un pal de consideració per a la majoria. Per alguns ho serà tant, que procurareu complir sense llegir-lo. 

Aquí entra en escena la picaresca de fer-se amb resums de qui sap qui o d'on l'aneu a cercar, a no ser que algun company/a que l'hagi llegit us en faci cinc cèntims. Qualsevol mitjà serveix per mirar de cobrir mínimament el compromís. La cultura de la immediatesa en la que estem immersos compleix una funció important en la difusió i contagi de maneres d'actuar. Aquesta és una circumstància que no podem passar per alt. Per què matar hores de quietud i silenci davant unes pàgines, si puc captar la idea en un tres i no res?  Mirant-ho així, la lectura reposada i a consciència es converteix en un anacronisme. 

La setmana passada m'assabento que algú de vosaltres ha començat la lectura d'un llibre que jo havia aconsellat a l'aula. Pel que acabo de comentar, ho celebro com un fet extraordinari, que confirma que a vegades aquesta professió de mestre té cops amagats que val la pena de viure. I no dubto que així serà, perquè qui es presta a aquesta experiència té allò que cal: criteri i personalitat adequada per afrontar amb naturalitat una lectura com aquesta. És el resultat del bagatge cultural que porta dins. 

Tard o d'hora el consum abusiu de pantalla fa entrar en contacte amb la banalitat més insulsa. Ho diré d'una altra manera: apropa a les "fake news" de tota mena. No és estrany, han crescut a redós de les xarxes. Ens involucren en una quantitat de fets contradictoris impossibles de pair. És complicat obrir-s'hi pas. Si per als adults separar el gra de la palla té el seu què, imaginem-nos què suposa per als qui sou de la primera volada. Per això satisfà d'una manera especial que algú amb iniciativa pròpia s'atreveixi amb el "Diari d'Anna Frank". És una manera òptima d'obrir els ulls i procurar entendre el passat, i així captar el present. La millor lliçó d'història!





dimecres, 17 de febrer de 2021

 Q  U  A  R  E  S  M  A




Avui no és un dia qualsevol, és dimecres de cendra. És a dir, comença la Quaresma. Quina antigalla! N'heu sentit a parlar i alguns podeu intuir que deu tenir la seva importància, però la majoria no la veieu per enlloc. Més que no veure-la, no la viviu. Accepto que és més cosa de grans que no de joves. En el vostre idioma, ben diferenciat del que tenim els adults, correspon a un temps superat. Sabeu que vol dir quaranta dies, que són els que falten perquè arribin les vacances de Setmana Santa (que lluny queden!), que té relació amb els dies i nits sense menjar (dejuni) de Jesús, que abans d'entrar-hi celebrem Carnestoltes, però poca cosa més. 




Amb la Quaresma, com en tantes altres qüestions dels grans, practiqueu una tolerància passiva, que equival a no dir es i deixar-ho córrer. Aguanteu el que se us diu, però pocs sou els qui us atreviu a posar-la en pràctica. I és que quaranta dies són molts! Adeqüeu-la a la vostra edat i feu-ne una setmana. Set dies en què sigueu capaços de viure espais de silenci interior. Busqueu-los i sapigueu treure'n profit. Voleu més espai silenciós que el desert? Allà és on es retirà Jesús, pioner de l'ecologisme vital, en una acció lliurement decidida per retrobar-se amb ell i amb Déu. Hi va anar per posar en pràctica allò que considera tan important: l'oració. Un valor que dona caràcter. 




Tots tenim necessitat de retrobar-nos, d'escoltar-nos amb tranquil·litat. Què ens diem? A escola practiquem amb la interioritat i amb reflexions que ens hi poden ajudar. Res, però, com mantenir una conversa íntima amb si mateix. Si no tinguéssiu l'edat que teniu, no m'atreviria a dir-vos-ho, pensaríeu que és fruit d'una al·lucinació meva. Però no, és important que sapigueu escollir d'entre els molts missatges i propostes de vida que escoteu. Si us en ressonen de veus! Aquesta elecció només és possible amb silenci i a soles. No un silenci entès com absència de sorolls externs, no va per aquí. Un silenci que faciliti retrobar-vos, saber què està bé i què no, optar per un camí. 




La Quaresma és això. L'atleta que vol preparar-se bé entrena fort, se sacrifica fins al límit de l'extenuació. És anant a fons que pot arribar a assolir el bo i millor de les seves capacitats. Sentireu que a vegades, d'això que estic escrivint se'n fa broma. Si la broma persisteix, és una manera d'enfotre-se'n. Qui fa durar Carnestoltes tot l'any, té un problema. Quantes vegades per quedar bé no heu actuat com us hagués agradat? La proposta de viure la Quaresma una setmana és personal i íntima. Ningú no n'ha de fer absolutament res. Us ajudarà a desmuntar l'aclaparadora tendència a la uniformitat en què vivim. I veureu que d'antigalla, res. Més aviat molt de troballa.   

divendres, 12 de febrer de 2021

 C  A  R  N  E  S  T  O  L  T  E  S





El diccionari diu que transgredir és actuar contra una norma o costum. Els qui som en aquesta nostra escola seguim una pauta àmplia i flexible sobre com vestir-nos, de manera que tots ens hi puguem sentir còmodes. No és anar uniformat, sinó respectar uns límits establerts. D'acord a aquest significat, avui hem estat transgressors, sense ser malvistos. Al revés, sent motiu d'admiració de companys i professors. Als genis se'ls hi permet sortir-se de la norma, però la gent normal, com nosaltres, ho tenim més difícil. Ja va bé que per un dia sapiguem transformar l'ambient i explorar els nostres propis límits d'originalitat. És una nova emoció que es consolida a la nostra escola, després que l'any passat ens hi estrenéssim. Qui repassi les fotografies que ens vam fer, es veurà sense mascareta, tota una novetat respecte d'enguany. Aviat farà un any que aquest mal bitxo ens va envair i modificar la vida escolar i no escolar. Ens hem uniformat amb una normalitat que no agrada ningú. Amb més motiu que mai, doncs, per descobrir una faceta diferent de la nostra identitat i sentir-nos vius a través de la transformació de la nostra vestimenta. Una escola lliure com la nostra està poblada per éssers vius i amb capacitat de sentir-se genials. Ni que sigui per un dia. Gràcies a tots i totes per haver-hi col·laborat i així contribuir a fer de la disfressa un motiu de joia.





dijous, 4 de febrer de 2021

 ESTUDIAR




Febrer marca la meitat de curs. És un nucli dur del calendari de qualsevol matèria, de qualsevol curs. Una fase a travessar de la millor manera. És al febrer quan ens juguem la segona avaluació, la que ha d'indicar si anem millor que la primera, si hem afluixat o si seguim més o menys igual. D'aquí que em sembli adequat i oportú explicar una anècdota. Res de l'altre món, és simple, però indicadora sobre què cal fer quan la confusió o el cansament apareix en moments importants. Ara estem ficats de ple en un d'aquests períodes que determinen la sort de tot un curs. No val a badar. Aconseguir un canvi de tendència depèn del rendiment i de l'avaluació d'aquests dies. 

Parlava un dia amb un alumne a qui ja no feia classe, però que ens coneixíem bé de quan m'havia tingut ell de professor i jo d'alumne. Se'l veia content perquè el curs li estava sortint bé, millor del que es pensava. Li vaig preguntar que què havia canviat perquè visqués una lluna de mel amb les matèries, i em respongué amb cara de sorpresa, com si no hagués entès la meva pregunta. La resposta, clara i concisa: "Estudio." Ho va rematar dient-me que feia cas a allò que tant li havia insistit sobre la importància de l'esforç diari. Ens vam entendre a l'acte. Li vaig desitjar ganes i força en aquest nou periple. Ara no en sé res d'ell, però no m'estranyaria que fos a la Universitat. 

És una lliçó per apuntar-se-la. Quan omplim l'espai i els missatges de tanta nova teoria, de noves tecnologies, de nous perfils, de nous enfocaments, de noves necessitats i de no sé quantes coses més, apareix la crua realitat d'ahir, avui i demà: s'ha d'estudiar. Ni més ni menys. Sou estudiants! No cal enredar tant la troca, la veritat és així de senzilla. Si volem aprendre, no hi ha cap altre secret. Per millorar i per aspirar, és precís estudiar. És el consell més útil que com a professor puc donar-vos. Com més aviat l'incorporem als nostres costums, més ens costarà de prescindir-ne. En el moment en què ho escric, primera setmana de febrer, té tot el sentit del món. Feu-me'n cas i no us en penedireu. 





dimecres, 3 de febrer de 2021

UN PAS ENDAVANT




Potser us haurà passat desapercebut. No és estrany perquè, tot i que recobert d'un plàstic protector, és petit i la lectura no és possible si no t'hi atures. Em refereixo al cartell en format DIN A4 col·locat a la dreta, conforme entrem per la porta del carrer de Joan de Peguera. La institució Càritas ens dona les gràcies per l'esforç de generositat que entre tots hem aportat a la campanya de Nadal, de la qual ens en vam fer ressò des d'aquest bloc. Enmig de tanta competitivitat i cop de colze per ser superiors, és reconfortant trobar flaixos de col·laboració i cooperació ben entesa. Si es treballa dur hi ha un benefici personal, i prou que ho sabeu els qui us sacrifiqueu a diari i us prepareu a consciència per rendir conforme les capacitats i destreses que teniu. No tothom ha tingut aquesta sort. N'hi ha que, havent-la tingut, la vida els ha donat més carabasses que rialles, i han quedat despenjats. Aquí hi entra de ple una campanya com la que ens estem referint. Fer-la possible és creue en el bé comú, ser prou humils com per adonar-se'n que hi ha gent del barri que ho passa malament, ser conscients de la importància de repartir, d'ajudar sense esperar res a canvi. Aquí trobaríem l'expressió màxima de l'amor, que fa possible plantar cara a la injustícia social i sembrar llavors de comunitat fraterna. És la manera que tenim a les nostres mans perquè ningú no es quedi enrere. Hem donat un pas endavant important en aquest sentit, i així ens ho reconeixen. Gràcies a Càritas per aquest reconeixement i a tots vosaltres per fer-lo possible.