dijous, 6 de maig de 2021

 M A    P A Z

M'agrada molt




Dibuixar. És una bona manera de donar a conèixer la meva creativitat i és una activitat que em relaxa. L'acostumo a fer quasi cada dia. Amb un llapis, una goma i un paper en tinc prou. Ainara. 

El Muay thai. És un esport de lluita cos a cos, una art marcial. Consisteix en defensar-se i saber atacar al contrincant. Es practica dins d'un ring i m'agradaria de gran fer combats seriosos. Miguel Ángel. 

La tecnologia. M'agrada crear jocs amb l'ordinador, aprendre coses noves per fer tasques més ràpidament... Vaig començar fa poc un curs de videojocs i de moment he fet una base per crear un videojoc. Pau. 

Ping-pong. Abans hi jugava sovint, perquè a l'escola on anava tenien taula, però ara només puc jugar amb les parets de casa. Crec que la base la tinc, però em cal practicar més per posar-me al dia. Ze Xi. 






dimecres, 5 de maig de 2021

L A   L L I B E R T A T




Molta gent petita

en llocs petits

fent coses petites

pot canviar el món.


La publicitat presenta uns cotxes omnipotents, infal·libles, que transcorren per paisatges meravellosos i amb conductors somrients, eixerits, contents de tenir a disposició seva tecnologia punta amb quatre rodes. La crònica dels accidents de trànsit presenta molta ferralla retorçada, atropellaments fatals, ferits a les UCI, difunts que engreixen la funesta llista de la mortalitat vial que no para de créixer. Entre un extrem i l'altre cal que algú ens digui objectivament per a què serveix un automòbil i què en podem aconseguir si en fem un bon ús. Després, passarem al segon grau, el d'ensenyar a conduir amb responsabilitat als interessats, de manera que sàpiguen tenir sota control una màquina amb capacitat de descontrolar-se. La llibertat és com un cotxe. Depèn de l'ús que se'n faci, perquè ens proporcioni felicitat o desgràcia. A escola ensenyem l'ús adequat i sensat d'aquesta eina d'enormes possibilitats. Els mestres preparem per afrontar el repte de la lliure elecció. De què? D'amistats, d'actitud, de camins, de projectes, d'idees, de ser i de no ser... La setmana passada, en una reflexió a primera hora del matí, destacàvem unes paraules del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano. Les reproduïm en format de quatre versos en aquesta mateixa pàgina. Tots podem contribuir que la família, els amics, l'escola, el barri i la ciutat siguin millors del que són. Com? Amb la nostra llibertat i apreciant les bones coses que amb ella s'aconsegueixen. 




dimarts, 4 de maig de 2021

 E L S    T E L E T U B B I E S

Llegeixo o no llegeixo




No llegeixo, tret del llibres que ens maneu els 'profes'. Amb els llibres que he llegit no he tingut la sort de trobar-ne que m'agradin. Prefereixo fer altres coses com dibuixar o escoltar música. Antonella. 

No llegeixo gaire, generalment els llibres del col·legi. Si me'n regalen algun, sí que el llegeixo en el temps lliure. Per Sant Jordi me'n van regalar un que va d'un assassinat i m'està agradant la seva intriga. Guillem.

No llegeixo molt, de fet només el que des del col·legi ens maneu. Prefereixo els llibres digitals, perquè veig millor la lletra, la puc posar a la mida que em convé. Els seus autors no són coneguts. Marina. 

Soc més de còmics que de llibres. Les il·lustracions m'ajuden a fer-me millor la idea del que vol explicar la història. A casa tinc els de superherois i també mangas. El meu preferit és el Thor. Xavi.  











divendres, 30 d’abril de 2021

T E A M   Q U A F O R

Què voldria ser de gran 




Jo de petit volia ser creador de videojocs, però en els darrers anys m'he plantejat ser stremear. És fer directes que permeten parlar amb els teus seguidors o també jugar amb ells. Alejandro. 

M'agrada l'arquitectura. El meu cosí és arquitecte i me'n podria ensenyar. A més, m'agrada el tipus de feina que fa. Sé que es necessita un bon domini de les Matemàtiques, i a mi ja m'està bé. Martín Pablo. 

Encara no ho he decidit, tinc anys per endavant. No m'agradaria res, per exemple, relacionat amb l'ensenyança, perquè és un treball de paciència. Jo voldria un altre tipus de feina. Pol.

Dissenyadora d'interiors. Des de sempre m'ha agradat dissenyar els interiors de cases. De petita volia ser jardinera, però quan m'ho he pensat millor em faria gràcia ser, com he dit, dissenyadora. Xènia. 





dijous, 29 d’abril de 2021

 L'OU O LA GALLINA






M'inclino per l'ou, perquè la gallina abans de néixer ha de sortir de l'ou. Perquè hi hagi gallina hi ha d'haver ou, algú l'ha d'haver post. Anna MS.

Jo crec que per crear una gallina cal un ou. Sense ou no hi ha gallina. Per crear un ou de Pasqua no necessites cap gallina. Em decanto per l'ou abans de la gallina. David GD.

Primer va ser l'ou, ja que sense l'ou la gallina no hauria pogut existir. Judith CP.

La gallina surt de l'ou, però si no hi ha gallina no pot sortir el pollet, ja que l'ou necessita incubar-se. Tot i així, m'inclino per l'ou, però reconec que és un embolic de campionat. Lucas DL.  

La meva resposta és neutra, si bé em decanto més per la gallina. Aristòtil va dir que l'home va abans que l'esperma, i si ens fixem en la teoria de l'evolució de Darwin també té sentit que sigui la gallina primer que l'ou. John Brookfield, genetista de la Universitat de Nottingham, pensa que mentre l'ADN de l'ou sigui el mateix que el de la gallina, l'ou serà un ou de gallina. Pensa, doncs, que primer va ser l'ou i després la gallina. Penso que no hi haurà mai una resposta definitiva a la pregunta, per això em mantinc neutra. Però va bé pensar-hi a la dutxa o quan no pots dormir. Marina RP.

Jo soc més de l'ou, perquè crec que va aparèixer abans que la gallina. Un ou no cal que sigui només de gallina, pot ser-ho de molts altres animals. Marina VG.

La meva opinió és molt personal. Primer ha de sortir de posar un ésser genèticament gallina, no dinosaure, per exemple. Les mutacions han de ser prèvies al part, s'ha de néixer amb la mutació. Tot canvi que es produeix en un ésser viu no té perquè transmetre's. En conseqüència, penso que primer va ser la gallina, l'individu genètic. Màrius.  

Jo crec que primer va ser l'ou, perquè deuria de ser la ciència que en va posar uns quants perquè s'anessin reproduint en galls i gallines. Miguel VG.

Sempre he cregut que primer va ser la gallina. Crec que és a partir d'una espècie prehistòrica, com són les aus que van evolucionar cap a una gallina, que després va pondre ous. Suposo que va així: una espècie de dinosaure evoluciona fins a una gallina. Guillem LG.

Buscant i buscant he trobat que el gall bankiva, que s'assembla bastant a una gallina, posen de quatre a nou ous. Així que arribo a al conclusió que l'ou va existir molt abans. En definitiva, és un ou d'una altra au el que va crear la gallina. Però bé, és una pregunta de difícil resposta. Paula GD.

El nostre professor de Física i Química, en Màrius, ens va explicar que la gallina és una au igual que molts dels dinosaures. Per tant, veig bastant probable que vagi abans la gallina que l'ou, sempre que estiguem parlant d'un ou de gallina, és clar. Pere TL.



dimecres, 28 d’abril de 2021

 P A R A L E L E P Í P E D O S

Un indret




Sempre he pensat que voldria anar a Austràlia, a Sydney. La vida d'allà, la manera de ser dels australians i el paisatge, sobretot el marítim, han tingut sempre un encant especial, almenys per a mi. Aina.

No he estat mai al Japó, però m'agradaria. Per la seva cultura, pel menjar i perquè soc seguidor del manga. No sé si hi podré anar mai, però si tinc ocasió, no me la deixaré escapar. Àlex. 

M'agraden els EUA, concretament Los Ángeles. És un lloc molt conegut per les seves platges i per la indústria cinematogràfica. Un altre element cultural que m'agrada és la música. Dylan. 

A Badajoz hi ha un poble que es diu Olivenza. El conec d'anar-hi cada estiu una setmana, perquè allà hi tinc la família per part de mare. Hi ha camps i piscina, i m'ho passo la mar de bé. Judith. 










dimarts, 27 d’abril de 2021

 O B R A    D ' A R T


Aquest és el resultat final del guarniment iniciat el dia de Sant Jordi per a la porta de l'aula de 2n ESO-A. Ahir ja pràcticament estava enllestit, però ha calgut que el grup de l'espasa fes els darrers retocs avui al matí. Ara sí que està acabada i completada l'obra que de les ments de dues artistes han sabut completar amb entusiasme i dedicació els seus companys. Enhorabona a tots i totes per l'empenta i ganes demostrades. 



 

L A   M O R E N E T A




Al pati dels menuts hi ha una figura de la Mare de Déu de Montserrat. Els fa companyia quan juguen, quan passen pel davant o quan són a classe. La tenen allà mateix. El 27 d'abril és la seva diada, i els petits ho celebren amb una ofrena floral que més d'un/a recordarà com un dia especial. I ho és, perquè la imatge del pati queda trasbalsada per un munt de colors que només es possible en primavera. 

Quatre dies abans celebrem Sant Jordi. El país infla tant el globus amb flors i llibres, certàmens literaris i festa cívica, que devem quedar exhausts. De tal manera que no hi ha comparació possible entre la festassa de l'un i la discreció de l'altra. Els dos són patrons de Catalunya, els dos tenen molta història darrere i som una pila els que en aquesta terra portem el seu nom, amb molta honra. 

Tenir una escultura al pati no pot quedar en un pur sentimentalisme inoperant. Recordar-la un dia a l'any està bé, però millor encara demanar-li ajuda quan ens sentim impotents per resoldre els propis problemes. Em temo que, ja de grans, hi hagi qui ni tan sols gosi recordar-la en el seu gran dia. Per això des que soc en aquesta casa he tingut sempre cura d'anar a pregar a l'inici de la seva jornada davant aquesta imatge. 

Ho fem de la millor manera que se'ns ha donat. Si Sant Jordi té una llegenda bonica com poques, que transmetem any rere any, la Moreneta té un himne angelical escrit per un dels millors poetes en llengua catalana, mossèn Cinto Verdaguer. Cantar-lo amb un mínim de fe no resoldrà problemes, però asserena esperits i clarifica l'escala de valors. Amb un cor serè és molt més fàcil encertar el camí a seguir. 

Acabem amb una dada curiosa. La primera data remarcable del nostre col·legi és la del 28 de setembre de 1862, que és quan van començar les classes, en vida de M. Paula. Aquell mateix any, el 13 de març es va produir el canvi de nom del carrer: de dir-se carrer Montserrat es va passar a l'actual de Joan de Peguera. Els lligams de la nostra escola amb la Moreneta ja veieu, doncs, que vénen de lluny. Del mateix inici, allà pel segle XIX, que ja és dir. 



dilluns, 26 d’abril de 2021

E N D E V I N A L L A



 

Endevina, endevinalla! En quina població hi ha a la paret d'una casa aquesta escena? Com a única pista, afegim aquests versos que hi ha a la seva Plaça Major. No en direm l'autor per no donar massa facilitats. Quedeu-vos amb el preciós missatge que quatre versos menuts i ben escrits ens traslladen. No hi ha com la poesia per tocar la fibra sensible d'aquells temes més profunds i nostrats. 

                                                            És bonic d'ésser fidel

                                                            al poble on s'ha nascut 

                                                            i a la llengua apresa

                                                            dels llavis de la mare.

La resposta podeu enviar-me-la per mail. Qui l'endevini abans que els altres, algun premi en forma de llaminadura o dolç tindrà. Penseu que només es pot enviar un correu per persona. Les incials del guanyador o guanyadora us les posaré a continuació. Endavant, comença el joc! 

Primera pista: els dos que surten en l’escena són la princesa i sant Jordi.

Segona pista: el poble té títol de Vila Ducal des del segle XIV.

Segons recullen reconeguts folkloristes catalans, com Joan Amades i Anna de Valldaura, sant Jordi mata el drac a Montblanc, que és la població que s'havia d'haver endevinat. Cobert el temps suficient per haver trobat la solució, l'únic encertant és en Pau GdB. Enhorabona! Donem per acabada l'endevinalla. 

V A   D E   P O R T E S




Tot va començar per una idea. Va sorgir de dues ments que tenen facilitat per imaginar projectes de manualitats. Després de pensar-s'ho a soles durant vint minuts, van projectar a l'aula la seva proposta. El grup la va rebre amb aplaudiments i de seguida, mans a l'obra. L’Ainara i l’Anna tenien motius més que suficients per sentir-se satisfetes. El que hi ha a continuació resumeix l'embranzida inicial i el compromís de tothom per col·laborar en el guarniment de la porta de l'aula de 2n ESO A, d'acord amb la diada celebrada, la de Sant Jordi. A hores d'ara, inici de la darrera setmana d'abril, no hi ha res acabat, però sí molta feina avançada. Si el dia va com tenim previst, al final d'avui tot hauria d'estar acabat i ben acabat. Esperem que així sigui. No patiu, us mantindrem informats. 





divendres, 23 d’abril de 2021

 TAL DIA COM AVUI







Bona diada de Sant Jordi




Passar confinat Sant Jordi em sembla un rotllo. No m'ha sobtat tant com la primera vegada. Ja tinc més experiència i sé que toca fer classes online i esperar que això passi al més aviat possible. Àleix J.

No havia celebrat mai Sant Jordi. Ara que conec aquesta festa puc dir que m'agrada, que m'agrada molt. Pels llibres i per les roses, pels regals i per l'ambient festiu. A tots i totes, feliç Sant Jordi! Bàrbara Z.

A mi m'agrada Sant Jordi, regalar roses i llibres a la gent que estimo, i també que me'n regalin. L'ambient de les paradetes és fantàstic, com ho és anar a comprar-hi amb els meus avis. Daniela P. 

Dels temes proposats pel tutor, escullo Sant Jordi. És una història molt bonica. No és només història: a vegades el meu pare li regala un llibre a la meva mare. M'agrada molt celebrar Sant Jordi. David G.

Confinats dues vegades, una abans de Nadal i la d'ara, per Sant Jordi. Adéu Jocs Florals! No vull estar més confinat! Tant de bo s'acabi això del coronavirus i no hàgim de passar per situacions iguals. Èric A.

Des de bon matí m'he notat estrany. A punt de sortir de casa, la mare m'ha trucat per dir-me que estaríem confinats. Sento pena per la companya que ha agafat la Covid, però també alegria. Iban E.

Encara que tinguem grans obstacles com el de quedar-nos confinats, estic segura que els superarem, perquè no és la primera vegada que ens passa i bé que per Nadal ho vam superar. Marina H.





No soc bona fent poemes, però gaudeixo escoltant-los en els Jocs Florals. Aquest dia a l'escola és diferent. Em regalen llibres i roses i jo també en regalo. A tots us desitjo un bon Sant Jordi. Mireia G.

Ens hem tornat a confinar i m'he posat content. Soc casolà i entre classes fem molt xivarri (quasi com a l'aula). Llàstima que sigui per un virus, però segur que això se solucionarà molt aviat. Neo A.

Jo estic una mica trista, perquè divendres és Sant Jordi i a mi m'agradaria anar a passejar amb els meus pares per les paradetes i, de passada, comprar algun llibre. Núria T.

Anant amb crosses, a mi aquest confinament no em va malament del tot. La part dolenta és haver d'estar deu dies una altra vegada sense veure els meus companys/e i sense  sortir de casa. Pablo M.

És una mica trista aquesta situació, perquè sempre ens estem saltant alguna cosa important. Abans de Nadal va ser l'amic invisible i ara el dia de Sant Jordi, un dia bonic de veritat. Paula G.

Aquest Sant Jordi serà igual que el de l'any passat, per a nosaltres. Això no treu que no ens ho puguem passar bé. Penso positivament i a la majoria de nosaltres ens agrada força quedar-nos a casa. Pere T.



dijous, 22 d’abril de 2021

 L O S   H A P P Y   F A C E

La meva pel·lícula preferida




Els Minions, perquè des de petit m'han agradat. N'han fet unes quantes, per l'èxit que va tenir. És una pel·lícula infantil, sense violència. Són tres protagonistes, tots ells "minions", i fan molta gràcia. David.

Harry Potter! És una de les meves sagues preferides. A la meva família també els hi agrada. N'hem vistes unes quantes junts. Destaco els personatges que sembla que siguin dolents, però que pateixen per dins. Marina. 

De petit em va agradar molt Fubolísimos. És la història d'investigació sobre un cas obert dels àrbitres que s'adormen durant el partit. Un equip de nou persones investiguen el cas i acaben descobrint-lo. Pablo.

Totes les pel·lícules de Harry Potter, que són vuit. Hi ha molta fantasia i màgia que dibuixen un món interessant, que no és al nostre abast. M'hagués agradat llegir algun llibre, però no m'hi he posat. Valeria. 










dimecres, 21 d’abril de 2021

HORARIS DE CONFINAMENT 2n ESO B

 Aquí teniu l'horari dels dies de confinament: 




 21 + 21 + 21 + 21 + 21


Per als amants de les curiositats, d'aquí una estona serà les 21:21 h. del dia 21 de l'any 2021, 
del segle XXI. Qui vulgui celebrar alguna cosa i busqui una justificació, ja la té. 
Si ho voleu dir als pares i s'hi agafen, enhorabona. Qui ho llegeixi, 
que ho faci córrer de pressa, abans no sigui massa tard. 
Pensat, sobretot, per als qui esteu confinats, 
perquè us ajudi a pujar la moral. 
Salut més que mai, i que no 
manquin motius per
 al bon humor. 



 V A C U N A   P F I Z E R




Fa més de vuitanta anys, a Grècia, seixanta mil jueus vivien pacíficament a Salònica. Era una comunitat vibrant i valuosa. La majoria d'aquests jueus treballaven al port. Tant és així, que el port de Tessalònica fins i tot va arribar a tancar el dissabe, Shabat. Allà també hi van viure grans rabins i emèrits. 

A la Segona Guerra Mundial, d'aquests jueus en foren exterminats uns cinquanta mil al camp de Birkenau en un temps de rècord. Va ser una matança breu però intensa. Pocs van sobreviure. Com la família Bourla, de la qual nasqué l'any 1961 un fill, Abraham Israel. Va estudiar veterinària a Grècia i es doctorà en biotecnologia reprodutiva a la Universitat Aristòtil de Salònica. 

Als 34 anys va anar als EUA. Va progressar ràpidament en una empresa farmacèutica on es va convertir en director general. Abans s'havia canviat el primer nom pel d'Albert. L'any 2019 obtingué el nomenament com a CEO* d'aquesta empresa. 

Un any després, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) valida la seva empresa per produir una vacuna contra la Covid-19. La seva vacuna es distribuirà a diversos països, també a l'Alemanya. Milions de persones, d'entre els quals també alemanys, se salvaran d'aquest virus gràcies als esforços fets per una empresa dirigida i impulsada per un fill supervivent de l'Holocaust. Per això Israel es va convertir en el primer país a rebre la vacuna. 

Història interessantíssima que dona a conèixer les voltes que dona la vida. Si en dona! La dita ens recorda que si bufes sobre una brasa, el foc s'encén, però si escups al damunt, s'apaga. El nazisme va bufar sobre el ressentiment i l'odi, i les conseqüències van ser tràgiques. En canvi l'Albert ha escopit el que ha mamat, esforç i sacrifici, i aquí tenim el resultat. Tant bufar com escopir surten de la boca. La persona és capaç del millor i del pitjor. Hi ha qui diu que l'home és bo, però els homes són dolents. 

* El CEO és el Chief Executive Officer, que es tradueix com a director executiu. 



dimarts, 20 d’abril de 2021

 L O S   D E S G R A C I A S

Amb qui m'assemblo?




Físicament, de la nostra classe, amb el Martín Pacheco, no sé per què, però m'ho han dit uns quants. De la família, no tinc semblança amb ningú, tret de l'oncle, perquè als dos ens agraden les matemàtiques i jugar a futbol. Diego. 

El meu caràcter s'assembla al de la mare, perquè sempre reaccionem de la mateixa manera a allò que ens diuen. Ella, però, és una mica més dura que jo. Físicament soc més del pare, però tampoc no massa. Fabio.

Jo crec que no m'assemblo molt a ningú, perquè soc jo mateixa i les opinions són meves i de ningú més. Amb mon germà uns diuen que ens assemblem molt i altres ens diuen que gens. Marina. 

Físicament em diuen que m'assemblo bastant a ma cosina, tot i que jo trobo que no sempre. El caràcter és més meu que de ningú, però que el tinc molt personal. La meva millor amiga, la Laia, i jo tenim afeccions comunes. Núria. 




dijous, 15 d’abril de 2021

L O S    T R I P U L A N T E S

Com m'afecta la Covid-19




Quan porto mascareta respiro més fort. Amb mascareta, em sento aïllada i necessito respirar més aire pur del que respiro. Penso que també afecta la comunicació que tinc amb les altres persones. Jhoana K.

En esport tot just comencem a competir amb una certa normalitat. Pel que fa a la família, els meus avis els veig menys que abans. Un exemple: el dinar de cap d'any aquest any no el vam poder fer. Lucas. 

Tinc familiars que han mort. En extraescolars no ens han deixat fer moltes coses, i a l'escola el curs no és com els d'abans. Al pati m'agradaria molt poder estar amb els amics de l'altra classe. Marc. 

M'afecta perquè no puc veure els meus avis, que no són a Barcelona, i també perquè formo part d'un equip de futbol, i tan aviat ens deixen jugar com no. La mascareta també em fa la guitza. Nicolás. 

Em preocupa que pugui passar res als de la meva família. Els meus avis viuen al Perú, que n'està molt afectat. Allà ara són a la primera onada. La mascareta em priva de respirar com a mi m'agradaria. Xiomara. 

dimecres, 14 d’abril de 2021

 L A    M O N A




La meva àvia i el meu pare fan un pastís que després decorem amb pollets, ous de Pasqua i altres figures de xocolata. Guillem LG.

Jo no n'he menjat mai de mona, però desitjaria poder tastar-la l'any que ve. Lucas DL.


La de la mona és una tradició que marca. Cada any anem a casa dels meus avis. Els meus padrins també vénen. Sempre és diferent. Aquest any, d'una sèrie que m'agrada molt, i li vam afegir uns ous i unes plomes de colors. Judith CP.

A mi m'agrada l'ou perquè queda molt bonic pintat, sempre es poden posar de decoració. Si és de xocolata encara m'agrada més. Sempre m'he preguntat per què la mona sempre ha de tenir un ou i no una altra cosa. Marina VG.

Com que soc golafre de mena, a mi la mona m'encanta. Ara que soc padrí per partida doble, la lliuro satisfet als meus fillols. D'adolescent, com vosaltres, era jo que l'anava a buscar a casa del meu padrí, i no em feia vergonya passejar-la pel carrer de retorn a casa meva. Tinc fotos de ben petit amb la mona. Al poble hi ha molta tradició a anar a menjar la mona el dilluns de Pasqua. Colles de joves, sobretot, surten a passar un dia al camp. Es dina i per postres no pot fallar mai la mona. Es com donar la benvinguda a la primavera. En tinc molt bons records d'aquest dia. Jordi.


A casa meva la mare feia les mones dels meus cosins, espectaculars. Recordo com durant tota la Setmana Santa les preparava, això sol era ja de per si una festa. Després venia la segona part de la festa, el lliurament, sempre bonic, entranyable. Ara no visc allò, visc el lliurament del meu pare, padrí del meu fill. La mona la lliura ell, però qui segueix fent-la com sempre és la meva mare. Meritxell.

Jo rebia la mona de la meva cosina, fins que va tenir bessons. Des d'aleshores, soc jo qui els les hi porto. Les meves mones tenien en comú que sempre portaven xocolata blanca, perquè era la xocolata que m'agradava. I ara que les faig jo, és un conjunt de cupcakes amb decoració diversa. Pau.  




dimarts, 13 d’abril de 2021

 D  A  R  A

Segueixo la política?



La segueixo perquè els meus pares l'escolten, i en comentar-ho entre ells, ens demanen, a ma germana i a mi, la nostra opinió i si entenem el que diuen. És una manera d'estar al dia, de saber què es cou. Anna.

La segueixo perquè normalment faig cas a les autoritats. Me les escolto i procuro complir el que diuen, perquè si no hi ha males conseqüències. És una manera de contribuir a l'ordre de la societat. Aroa. 

M'interessa saber les notícies que genera la política, però no la política com a tal. Entenc que com a mínim s'ha de saber per qui estem governats, però no entro en la seva lluita de poder. David. 

No la segueixo perquè no m'ha interessat mai. Penso que soc encara jove per entendre-la bé. No miro tampoc les notícies. M'interessen molt més la feina i els amics. La política, per als adults. Robert.

divendres, 9 d’abril de 2021

G   E   N   E   R   O   S   I   T   A   T



Des de petits us hem ensenyat a lluitar per la nota, de manera que allò que no té nota perd importància. És com el preu de les coses; quan són gratis, pensem que serà perquè no són tan bones, mentre que com més cares, més selectives i fins i tot semblen millors. Aquest argument té bastant a veure amb l'escassa resposta a la crida feta des d'aquest bloc. 

Abans d'ahir demànvem col·laboració sobre l'ou i la gallina o/i la mona. Passades les primeres vint-i-quatre hores, només un correu. Feta la reflexió a classe, uns quants més, cap allau. La vocació de mestre està bastida a cops de petites frustracions com aquesta. Penses la manera d'engrescar el personal i a l'hora de la veritat res més lluny d'allò que havies imaginat. 

Hem afavorit tant la noció d'avaluació, que quan proposem una tasca la pregunta que inevitablement acaba saltant és si hi haurà nota o no. Com volent dir si s'hi ha de posar molt interès o no tant. És a dir, autoexigència quan només hi ha un determinat tipus de recompensa. D'alguna manera és créixer en la creença de ser autosuficient, com si el fet de la generositat fos un signe de debilitat. 

Pensem-ho bé. Depenem totalment de les persones que ens envolten. Si aquestes persones actuessin envers nosaltres únicament per interès, la vida se'ns faria insuportable. La truita que la mare us fa per sopar, serà millor o pitjor segons la resposta que us està demanant? No! Pensar el contrari equival a allunyar-se de la realitat. Ai d'aquell/a que no trobi qui l'ajudi quan ho necessita. 

Actuar únicament per interès genera desconfiança, inseguretat. Res és més bonic que ajudar sense demanar res a canvi ni esperar la devolució del favor. Que en el cas de l'estudiant equival a aprendre pel fet de saber i fer-se millor persona. Si així és, la nota és un complement i no la raó que justifica l'esforç. La joia de posseir el coneixement és com una bola de llum en la nostra mà. 

La part més bonica de la vida no té preu. Penseu quina és, i us n'adonareu. Per sort som a temps encara de convertir la competitivitat egoista en competència solidària. Entendre-ho és més important que saber Socials i Naturals. Si a més d'entendre-ho sabem Socials i Naturals, oli en un llum. En aquest cas, ens referim a una innovació positiva. Positiva de veritat. 



dijous, 8 d’abril de 2021

 DELEGATS 2n ESO B, 3r trimestre



No havia estat mai delegat i em va agradar que m'elegissin, per dos motius: perquè així ajudaré la classe i els companys, i perquè penso que és una bona manera de ser més responsable amb els assumptes. Del càrrec no puc explicar massa coses, perquè l'acabem d'estrenar, però m'ha agradat que des de Direcció es pensés en nosaltres per aportar propostes de cara a final de curs. Un dia vam anar a la sala d'actes i ens van dir que després de Setmana Santa en tornaríem a parlar. S'ha pensat a fer un scape room, una gimcana, anar vestits d'un color cada dia... Són propostes que s'han de debatre entre tots els delegats i la Direcció. David GD.

Em vaig presentar perquè no havia estat mai delegat de classe. En les eleccions del curs passat no vaig rebre mai cap vot. Que de cop i volta surti elegit, per a mi va suposar una sorpresa i una alegria, és clar que sí. És una nova experiència que em facilitarà ajudar perquè la classe vagi millor i hi hagi bona companyonia. Des de Direcció ens han dit que pensem un possible final de curs, perquè a causa de la pandèmia no es pot fer el Taller de Ciència, que és el que tocava aquest any. Les nostres propostes són: fer just dance, un esmorzar conjunt, jocs de taula que inclou una proposta concreta de Quién es quién... Estem oberts a noves idees. Lucas CL.

dimecres, 7 d’abril de 2021

 L'OU DE PASQUA




El dilema sobre què va ser primer, si l'ou o la gallina, és més vell que l'anar a peu. Grans savis i científics hi han dit la seva, però la resposta no haurà estat resolutiva des del moment que el dubte persisteix. Em decanto per l'ou. Sempre hi he vist una coincidència amb l'ou de Pasqua, com a símbol de fertilitat i esperança d'una nova vida. És un simbolisme que a falta de raons superiors, a mi em dona una pauta per respondre a l'eterna pregunta. Insignificant si voleu, però la vida no deixa de ser una successió de coincidències. 

Durant la Quaresma, a l'edat mitjana, no es podia menjar ous, però les gallines, alienes a les lleis humanes, en seguien ponent. Així que en acabar-se els quaranta dies, es pintaven i regalaven com a símbol de vida, de la vida que miraculosament va recuperar Crist el diumenge de Pasqua. Aquí teniu una explicació al perquè de l'ou de Pasqua. N'hi ha una altra que té per protagonistes a Maria Magdalena i l'emperador Tiberi. 

Una tradició de molts i molts segles explica que ella va tenir ocasió d'explicar-li a ell en persona la resurrecció de Crist. Tiberi, incrèdul, li va contestar que era tan probable que algú ressusciti com que l'ou blanc que ella portava a la mà es tornés vermell. Ja us podeu imaginar que en aquell precís moment l'ou es va tornar vermell. Encara actualment en moltes esglésies ortodoxes el dia de Pasqua regalen ous ben pintats de vermell, o decorats molt finament. Autèntiques obres d'art! 

Seria d'agrair que expliquéssiu quina és la vostra relació amb la mona i l'ou de Pasqua: si us la regala el padrí; si és ell que ve a casa vostra o sou vosaltres que l'aneu a buscar; si ara no us la regalen, però fins quan us l'havien regalat; si us agrada aquesta tradició o si no la seguiu pel motiu que sigui; si mengeu mona sense saber d'on ve ni què vol dir. En fi, alguna aportació sobre el particular seria d'agrair. I si no, que algú defensi la seva versió sobre si va ser primer l'ou o la gallina. Jo ja hi he dit la meva.