dijous, 19 de novembre de 2020

 "PANTALLITIS" AGUDA




Les estadístiques diuen, alumnes de 2n ESO, que a la vostra edat passeu moltes hores davant d'objectes amb pantalla. No us amoïnaré amb percentatges, però algunes dades posen els pèls de punta. No cal que ens ho diguin els experts en estudis sociològics, ho comprovem cada dia a l'aula. Quantes vegades s'ha de dir que tanqueu iPads quan no han d'estar oberts? Estar davant la pantalla s'ha convertit, després de dormir, en la principal activitat de qualsevol de vosaltres. Alguna excepció hi haurà, que no farà més que confirmar el que estem afirmant. Com que us hi passeu tantes hores, resulta que l'experiència acumulativa d'allò que veieu acaba per ser l'experiència més activa i variada que viviu. Per a molts de vosaltres és el vostre medi natural, i us l'empasseu com si fos el món real. 

Som davant d'una dimensió que té coses bones i no tan bones. Pedagògicament és una eina potent i ens  en servim perquè és eficaç i efectiva. Provoca, però, distorsions que mirem de superar-les el millor que podem. Sabeu perfectament que aquí a l'escola l'iPad és només una eina de treball. No obstant això, el magnetisme de la imatge virtual us atrapa de quina manera, fins al punt de tenir-lo obert quan hauria d'estar tancat. Tranquil home, podria pensar algú, ja és bo que vulguin aprendre tothora. A aquestes alçades no ens podem enganyar, com tampoc no ho hauríeu de fer amb els de casa. 

Pares i mares: preneu-vos seriosament la supervisió de pantalles que consumeixen els vostres fills i el temps que hi dediquen. L'ordinador ha d'estar a casa en un lloc visible, a la vista de tots. Res d'habitacions tancades en plan república independent. Si això passa estigueu convençuts que no és per treballar més ni millor. El mòbil hauria de servir fonamentalment per comunicar coses necessàries. Evitem crear ciberaddictes. 

Si ens anem atipant únicament de tot el que ens serveix la virtualitat i no som capaços d'aturar-la, quan ens preguntin per la salut haurem de referir-nos a la "pantallitis aguda". Cal dominar la pantalla i no ser engolits per ella. Apagant-la a temps s'obren un munt de possibilitats per fer altres coses. I creieu-me, si alguna cosa tenen aquests aparells és que creuen a la primera. Proveu-ho: tocant un sol botó s'apaguen. 


dimecres, 11 de novembre de 2020

 R  E  S  P  E  C  T  E

Tema a tractar en la tutoria d'avui




No deixar-se endur pels altres equival a ser autèntic. Sovint la manca de respecte ve d'imitar els qui porten la veu cantant del grup. Quan algú a qui se'l respecta riu, hi ha qui se sent obligat a riure, no fos cas que hagués de donar explicacions de per què no ha rigut. Sotmetre's al criteri de l'altre és no tenir personalitat, no ser autèntic. El respecte va lligat a l'autenticitat de la persona. És autèntic qui s'allunya de tota falsedat i incoherència, i basa la seva actitud en una sòlida identitat. Quan se n'està convençut, l'obertura generosa als altres arriba per si sola i no hi ha cabuda per la falsa rialleta, germana de la mofa. Siguem persones íntegres i deixem-nos de falsa imatge. Si tan falsa és, acabarà per enganyar-te a tu mateix i t'allunyaràs del grup. Qui respecta és coherent amb la vocació de ser un més de la colla.     




Hem fet un joc de rol, de manera que cadascú tenia una etiqueta al front que desconeixia quina era. Els qui no interveníem en el joc sí que ho sabíem. S'han posat al mig del cercle que formàvem i cadascú ha reaccionat d'una manera, segons si eren més o menys acceptats. Al final, s'han col·locat a un nivell de fila, depenent de si han cregut que han estat més acceptats o no tant. Finalment, el professor ha fet una reflexió sobre les etiquetes que posem a la gent que ens envolta. I fent un incís especial al respecte que tots mereixem, sigui quina sigui la nostra etiqueta. Quan algú vulgui saltar-se aquesta línia del no-respecte, s'ha de quedar sol, no l'hem d'acompanyar. Núria MM.

El professor ha escollit aleatòriament deu alumnes i els hi ha posat una etiqueta al front. Els qui portaven l'etiqueta desconeixien la característica que tenien. Els seus companys amb etiqueta es relacionaven d'una manera o altra, segons quina era. Si era atractiu, per exemple, tothom volia anar amb ell, però si era homosexual, la gent se'n reia. En acabar el joc de rol, s'han posat en fila d'esquerra a dreta, com més a l'esquerra més bé s'havia sentit amb els companys. Finalment, s'han tret l'etiqueta i el professor ens feia reflexionar sobre la necessitat que sigui quina sigui la nostra etiqueta, ens mereixem un respecte, igual que els altres també mereixen ser respectats per nosaltres. Pablo MM.
 


 CONCURS POSTAL DE NADAL




Atents, alumnes de 2n ESO! Va per vosaltres, tot i que també hi participen el Cicle Superior de Primària, la resta d'ESO, Batxillerat i personal de l'escola. Consisteix a fer una postal de Nadal que tingui les següents característiques: 

- Escolar, és a dir, que es vegin elements de la nostra escola (alumnes, espais, objectes...).
- Cristiana, és a dir, que capti l'essència del nostre Nadal, no del que ens proposa el Pare Noel. 
- Format en full DIN-A5, que no sigui ni collage ni un dibuix de volum. A la part del darrere hi ha de constar nom, cognoms i classe. 

Data límit de lliurament: 20 de novembre. Les obres d'art ens les heu de lliurar a nosaltres, tutors. Les postals guanyadores seran les que s'utilitzin aquest any per felicitar el Nadal des de l'escola. Hi haurà un/a guanyador/a per a cadascuna de les quatre categories (quines són? Repasseu el primer paràgraf).

El jurat estarà format per: Equip Directiu (6), Coordinadors de Cicle i Etapa (6) i PAS (1). 

Inspiració, ganes i ànims. Això és el que cal! Si tens de tot, a què esperes? Som-hi!


dimarts, 3 de novembre de 2020

 QUINA ESCOLA ENS AGRADARIA TENIR?



Per poder tenir una escola on estiguem contents i feliços hem d'alegrar-nos per les coses amb què s'alegren els altres, ajudar-nos entre tots i tenir bona convivència. A l'escola, dins les aules, hem de ser com una família i tractar-nos com a germans, respectar-nos i deixar de banda les diferències. També hem de saber criticar, però no a l'esquena de ningú, sinó per millorar. D'això se'n diu crítica constructiva.


L'escola hauria de ser un lloc de pau, respecte i amistat, donant màxima importància a l'estudi. Hauria de ser un lloc amb bona educació, però també tenir en compte altres coses com la solidaritat, l'amabilitat i sobretot no etiquetar els altres ni insultar. A ningú no li agrada ser criticat sense saber-ho, doncs si no ens agrada no ho fem tampoc als altres i així ens sentirem tots i totes bastant millor. 

Volem treballar junts per fer de l'escola un món millor, un lloc on es pugui ser nosaltres mateixos, és a dir, conviure com si fóssim un sol. No volem una escola desil·lusionada i cruel, no ens agrada. En canvi sí que estem a favor d'una escola com a lloc diferent als altres, on tots siguem iguals. Per fer-ho possible, ens hem d'ajudar. És el millor que podem fer com a companys que som. 


Davant una pregunta com la que encapçala aquest apartat, aquestes són les respostes obtingudes, ben raonades i escrites. Les dues cartelleres reuneixen el seguit de suggeriments i premisses per fer-la realitat. El secret d'una bona escola és que no tingui secrets. Que sigui tal com és, almenys que ho intenti. Que res no destorbi la tasca que s'hi fa. Que cadascú descobreixi que és una enorme possibilitat, amb les seves qualitats i virtuts. Que el professorat ajudi a descobrir la immensa bellesa interior dels seus alumnes. Vivim una època de confusió i immediatesa. L'escola no té per què donar res a l'acte, sinó que ha de crear el seu recorregut i ens hem de sentir còmodes per arribar a estar a l'alçada que ens mereixem. Que ens mereixem nosaltres i que es mereix la fundadora, M. Paula, sense la qual no seríem aquí. El seu missatge ens esperona a una millora permanent.