dimarts, 8 de juny de 2021

 A L’AIRE LLIURE




Divendres vam comprovar en pròpia persona els beneficis de traslladar una activitat fora de l’aula. La interiorització que normalment completem cada dia en començar la tarda, la vam realitzar a una zona recollida del pati, la de la carpa. Sortir a cel obert en un curs que només hem pogut fer una escapada al Parc de les Aigües, la diada de M. Paula, comporta una emoció especial. L’activitat no va tenir res d’extraordinària, però l’entorn, tot i que familar, va incidir directament en l’expectació creada. Va ser una estona d’escola sense parets comprimides, ni finestres, ni portes. Una situació alliberadora que no recompensava la de mesos que portem de restriccions, però hi ajudava. L’aire, el sol, l’ombra, la remor de les fulles… Són el millor remei contra l’ansietat i l’estrès. Al professor li toca aixecar el to de veu, perquè l’audició no és comparable a la de la classe, li cal abocar més energia de l’habitual, però no deixa de ser per a una bona causa, la d’aproximar-nos a la vida més real. Tant de bo tinguéssim els mitjans apropiats per utilitzar l’aire lliure per comprometre’ns a un ensenyament desplegat a les experiències i sensacions que ofereixen els espais oberts. En pujar de nou per treballar davant del pupitre, algú em va preguntar per què no ho fèiem més sovint. Era una alumna que respirava felicitat pel sol fet que havia respirat aire de pati. D’aquest pati tan nostre, icona de l’escola. 

Ai la felicitat, tan a prop que la tenim i no ens n’adonem. Només cal tenir interès per trobar-la. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada