dijous, 10 de juny de 2021

 A  N  È  C  D  O  T  A





Dissabte passat el President de la Generalitat va ser a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Per als qui no el conegueu, sapigueu que és una visita recomanable, molt agradable, gratuïta, d'un perímetre de 7 km al voltant d'una gran superfície d'aigua, en plena comarca del Pla d'Urgell. És una zona humida i protegida, plena d'aus migratòries i envoltat per una natura a cops exuberant. Ens hi estàvem passejant dos matrimonis, units per una amistat que ve de lluny, amb un mateix interès professional: els quatre som ensenyants. Xerra que xerraràs, quan menys ens ho esperàvem, ens trobem cara a cara amb el Sr. Pere Aragonès i una minúscula comitiva. Conforme ens apropàvem, em crida l'atenció un dels seus acompanyants, jove i ben plantat, del qual em sona la fesomia, però que no n'estic convençut. La mascareta no fa més que refermar-me en el dubte. Quan saludo el Sr. President i establim una conversa de cortesia, salta el jove i crida: "Però si ets tu, Jordi!" Doncs sí, és qui em pensava, Marçal Sarrats Ferrés, que es va graduar el juny de l'any 2000, com ho van fer els seus companys de la primera promoció d'ESO. És el gran de tres germans, de llarga trajectòria escolàpia: Marçal, Bernat i Martí. La sorpresa és majúscula i grata per als dos. Mentrestant, el Sr. President queda parat per l'encontre i s'interessa de què va. Heu-nos aquí conversant els tres, en un paratge solitari i en una circumstància del tot imprevisible. El cas és que el Marçal ara és cap del Gabinet de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Segons que em va confessar el Sr. Aragonès, és una peça essencial del seu organigrama. No és la primera vegada que ho dic: sentir l'afecte espontani d'ex-alumnes és una de les experiències més gratificants. Així ho vam viure els 'profes' que érem allà i així us ho explico avui valent-me d'aquest bloc. Si hagués de recomençar la meva vida professional, recolliria les anècdotes en capítols escrits. M'omplirien un llibre de memòries personals, si no més. Anècdotes plenes de gestos que donen profunditat al fet de ser i sentir-se mestre. Aquesta també hi seria. Una més de moltes.  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada