divendres, 4 de juny de 2021

 L A   H I S T Ò R I A   D ' U N   H O M E





La història va passar fa molts anys en un poble llunyà on vivia un home que tenia fama de sant. Aquell home irradiava una gran pau i serenitat, i tractava tothom amb paciència i amabilitat. 

Explica la història que cada nit sortia de la petita casa on vivia, i s'endinsava en un bosc. Trigava hores a tornar. Un dia, un dels seus veïns va començar a observar els moviments d'aquell bon home. Molt encuriosit, aquell veí li va preguntar on anava. I ell li va respondre amb senzillesa: "Vaig a trobar-me a soles amb Déu." Davant aquesta resposta, l'home va decidir seguir-lo en secret. 

Una nit, el veí va seguir l'home sant bosc endins. El va veure caminar amb alegria i com entrava en una vella cabana que estava gairebé a les fosques. El veí també va arribar fins a la cabana i va espiar per una finestreta que hi havia al costat de la porta, des d'on va veure com l'home sant netejava el terra, encenia la llar de foc i preparava el sopar per a una senyora anciana i malalta. Allò era el que aquell bon home feia cada nit. 

A l'endemà, quan el veí va explicar a diversos amics que havia seguit l'home sant, aquests li van preguntar si havia vist aquell home trobar-se amb Déu. Llavors ell, després de meditar un instant, va respondre que sí i que ho havia fet d'una manera meravellosa. 

En llegir aquesta entranyable història al Full Dominical, vaig pensar en vosaltres. Costa fer-se a la idea d'un ésser superior, i em va semblar que aquesta mena de paràbola podria ben servir per iniciar-s'hi. No hi ha ningú amb barba blanca ni que parli des de les alçades. Sí que parla al cor de la persona i el tenim més a prop que no ens pensem. Hi ha senzillament un proïsme que té necessitat i a qui se l'ajuda. Serem més humans com més i millor sapiguem tenir cura d'aquells més necessitats. Serem més espirituals quan sabrem demanar a qui ens pugui ajudar en aquest menester. Serem més cristians si parlem i actuem d'acord amb la veritat. Déu s'equipara amb la veritat. Pregar és intentar alçar el pensament i el cor vers Déu. Intentar-ho ja és pregar. Ah, important! És una experiència tan gratificant com gratuïta. Ens queixem que per a tot hi ha d'haver contraprestació econòmica. Doncs no, aquest no és el cas. Per creure en Déu només se l'ha de buscar. I si el busques, corres el risc de trobar-lo. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada