divendres, 9 d’abril de 2021

G   E   N   E   R   O   S   I   T   A   T



Des de petits us hem ensenyat a lluitar per la nota, de manera que allò que no té nota perd importància. És com el preu de les coses; quan són gratis, pensem que serà perquè no són tan bones, mentre que com més cares, més selectives i fins i tot semblen millors. Aquest argument té bastant a veure amb l'escassa resposta a la crida feta des d'aquest bloc. 

Abans d'ahir demànvem col·laboració sobre l'ou i la gallina o/i la mona. Passades les primeres vint-i-quatre hores, només un correu. Feta la reflexió a classe, uns quants més, cap allau. La vocació de mestre està bastida a cops de petites frustracions com aquesta. Penses la manera d'engrescar el personal i a l'hora de la veritat res més lluny d'allò que havies imaginat. 

Hem afavorit tant la noció d'avaluació, que quan proposem una tasca la pregunta que inevitablement acaba saltant és si hi haurà nota o no. Com volent dir si s'hi ha de posar molt interès o no tant. És a dir, autoexigència quan només hi ha un determinat tipus de recompensa. D'alguna manera és créixer en la creença de ser autosuficient, com si el fet de la generositat fos un signe de debilitat. 

Pensem-ho bé. Depenem totalment de les persones que ens envolten. Si aquestes persones actuessin envers nosaltres únicament per interès, la vida se'ns faria insuportable. La truita que la mare us fa per sopar, serà millor o pitjor segons la resposta que us està demanant? No! Pensar el contrari equival a allunyar-se de la realitat. Ai d'aquell/a que no trobi qui l'ajudi quan ho necessita. 

Actuar únicament per interès genera desconfiança, inseguretat. Res és més bonic que ajudar sense demanar res a canvi ni esperar la devolució del favor. Que en el cas de l'estudiant equival a aprendre pel fet de saber i fer-se millor persona. Si així és, la nota és un complement i no la raó que justifica l'esforç. La joia de posseir el coneixement és com una bola de llum en la nostra mà. 

La part més bonica de la vida no té preu. Penseu quina és, i us n'adonareu. Per sort som a temps encara de convertir la competitivitat egoista en competència solidària. Entendre-ho és més important que saber Socials i Naturals. Si a més d'entendre-ho sabem Socials i Naturals, oli en un llum. En aquest cas, ens referim a una innovació positiva. Positiva de veritat. 



Cap comentari:

Publica un comentari