dijous, 11 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (V)




Quan per les notícies van dir que ens confinaríem, per la tarda vam estar molt de broma. El que en principi era per a dues setmanes, va acabar sent per tres mesos. Vaig apreciar molt que gràcies a la tecnologia ens poguéssim comunicar. Per l'aniversari de ma mare vam fer una videotrucada amb els avis. Els hi havíem dit com es feia, i més o menys se'n van sortir. Té mèrit que a la seva edat s'atrevissin amb una videoconferència. Marina HV. 

Al principi va ser difícil fer vida només a casa, ja que sortíem de les nostres rutines diàries. Ens vam haver d'acostumar a estudiar i fer temps d'oci a través de videotrucada. Després, quan vam començar a sortir, ni que fos una hora, s'havia d'aprofitar molt bé. Era important que ens pugéssim airejar. Quan vam venir a buscar les coses a l'escola, em va agradar bastant. Marina VG. 

Va ser rar al principi, però a poc a poc m'hi vaig anar acostumant. Al vespre, a les vuit, sortia amb la família al balcó a aplaudir els sanitaris, ens estaven salvant la vida. Quan vam venir a escola a buscar les coses, en acabar el curs, va ser molt especial el retrobament personal que vam tenir entre companys. Crec que el confinament el recordaré de per vida, perquè va ser diferent a tot. Mireia GB.

Com que soc casolà, al principi no em va fer res quedar-me a casa. També estava acostumat a parlar amb els amics per videotrucada, per tant ho vaig viure com un cap de setmana molt i molt llarg. No m'agrada gaire fer gresca, per això sortia poc al balcó a aplaudir metges i infermers. En algunes matèries vaig viure una mica d'angoixa per la feina que ens manaven. No m'importaria tornar-hi, però que no sigui mai més pel mateix motiu. Neo AG.  

El confinament va ser divendres. Dos dies abans, dimecres, vaig celebrar un aniversari amb un sopar, fent broma sobre si ens confinarien o no. L'endemà tornaria a escola, sense pensar ni creure possible que pogués passar. Va ser al migdia quan ens van dir que, efectivament, hi havia confinament. De pressa i corrents, vam donar les notes de la segona avaluació a última hora de la tarda. Ja no tornaríem fins a l'últim dia de curs. Qui ho havia de dir. Pau.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada