dimecres, 10 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (IV)




Recordo que vaig estar molt temps tancat amb pares i germà, en el meu cas una setmana amb la mare i una altra amb el pare. Van prendre molta importància les videotrucades i els videojocs. Les tasques les feia molt obligades, sense les mateixes ganes que en situació normal. Vaig trobar a faltar jugar a futbol. La primera vegada que ho vaig tornar a fer, amb el Club, no va ser fins setembre. Jan SR. 

Vaig fer el confinament a casa els meus avis, perquè els pares treballaven, tot el dia estaven fora. Només els veia per videotrucada. Després, quan ja es podia sortir, sí que els vaig veure, però jo seguia estant amb els meus avis. Guardo alguna captura de com fèiem la classe. I me'n recordo que ens vam posar la mascareta per fer-nos la foto els de la tutoria de la Natàlia. O a Plàstica, que em van cantar l'aniversari feliç estant tots disfressats. Judith CP. 

Començava la setmana mirant el correu amb les tasques a realitzar. Abans de començar les classes telemàtiques, intentava fer alguna tasca, i quan quedaven cinc minuts em connectava. El que em costava més ho feia al principi, perquè així gaudia més de cara a final de setmana. Per desconnectar, em va ajudar molt fer esport en un pàrquing que tenim a sota casa; a les tardes, me n'anava a la terrassa i llegia un llibre. Lucas CL. 

Al principi va ser per dues setmanes, dues setmanes de festa. Però després, quan es va allargar i van començar les classes virtuals, ja no em va agradar tant, perquè em costava molt organitzar-me. Normalment els dies feiners aprofitava per treballar, però en el confinament em van agafar moltes ganes d'estar amb amics, fos feiner el dia o no. El meu tretzè aniversari va ser confinat, celebrat només amb mare i germà. Tot era molt estrany. Maria GP. 

Al principi vam anar de bòlit. El contacte professor-alumne havia desaparegut de cop, i el nou panorama no era fàcil. Un cop superada la novetat, vam tenir una quadrícula de classes virtuals, vam apropar situacions entre alumnat i professorat, i vam acostumar-nos a les classes virtuals. Poc esperàvem que aquella situació s'allargués fins a final de curs. Sort que l'estiu va arribar, i així tots ens vam refer per tornar-hi de nou. Natàlia. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada