divendres, 12 de març de 2021

 UN ANY DE PANDÈMIA (i VI)




Jo seguia un horari: pels matins tota la feina que podia. Tinc molt bon record de l'hora de dinar, perquè vam començar a veure una sèrie que es deia "The big bang theory" i a mi em va agradar molt. Després de dinar, acabava el que em faltava de deures. A les sis de la tarda berenava, seguia una altra sèrie i després podia jugar amb amics que em trucaven, cosa que normalment ara no puc fer. Pere TL. 

Pensava que no duraria tant. Em va costar adaptar-me a la situació, no m'agradava estar tancada a casa. A poc a poc vaig familiaritzar-me amb les classes. Crec que el temps de confinament va ser una excel·lent oportunitat per estar més amb els de casa i gaudir de la seva companyia. Aquesta crisi m'ha ensenyat a valorar els més pròxims i la importància de saber portar una vida sana. Valeria CB. 

Com que els meus pares, per ser xinesos, ja sabien de què anava la cosa, jo em vaig confinar dues setmanes abans. Quan tothom estava confinat, jo anava una mica més preparat sobre el que s'havia de fer, perquè m'havia acostumat a estar tancat a casa. El cas és que de fàcil no en va ser, i estar tantes setmanes tancat no proporciona tantes coses com si tot seguís normal. Se'm va fer pesat i lent, molt lent. Xavi L.

En no poder sortir, vaig fer moltes videotrucades amb les amigues. Abans ja n'havia fet, però des del confinament les hem normalitzat. La majoria de dies me'ls passava sola a casa, perquè la mare havia de treballar. Arribava tard, dinàvem també tard. Alguna amiga em deia que me'l fes jo, el dinar, però jo sempre l'havia esperat. M'agrada sortir, per tant del confinament no en tinc bon record. Xènia BdR.

Molt aviat, ja el primer cap de setmana, vaig ser conscient de la dimensió de la tragèdia. Sentia moltes notícies i entre línies veia que allò no pintava bé, que ens en venia una de grossa. Va ser un anar assumint la situació, procurant buscar aspectes positius: poder sopar cada dia amb els fills, descobrir que podíem seguir amb les classes, la nova relació amb els pares... Dins d'aquella misèria, hi havia brots verds. Vicens. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada