dimecres, 24 de febrer de 2021

 I  N  S  U  R  R  E  C  C  I  Ó




Un cop sufocada la rebel·lió que hem patit a la nostra ciutat els darrers dies, és hora de fer balanç. Sobta que un terç dels detinguts pels Mossos siguin adolescents. Sobta i incomoda. Sempre hi pot haver qui es deixi manipular per formar part de la insurrecció, però que hi hagi tanta jovenalla hauria de preocupar i molt. Com estem educant, què s’està fent malament perquè ens trobem en un cas com aquest? L'interès d'aquest personal hauria de ser la seva formació com a persona. Això inclou tenir una idea clara de si mateixos, de la vida que porten i del seu lloc en aquest món. Recórrer a la violència per fer-se sentir és mostrar la incapacitat que el seu discurs té per crear una societat qualitativament millor. Els que actuen així no atenen a cap crítica, per argumentada que sigui. Més aviat mostren desconcert amb el toc personal amb què viuen. Sembren intransigència perquè són intransigents. 

No crec que un cas com aquest tingui precedents a casa nostra. És un tema explosiu en si mateix. Es pot ser crític, i se n'ha de ser. Possiblement s'hagin de canviar lleis. Per això no fa ni dues setmanes els majors de divuit anys érem convocats a votar. I si els elegits no ho fan bé, en podem escollir altres. Per desitjar millores no cal identificar-se ni amb les idees ni molt menys amb el llenguatge d'aquests grups. Enmig de la disconformitat amb els qui manen, hi ha sempre un corrent de sensatesa que no fa soroll, però que s'adhereix a la democràcia en la seva forma més pura. Si volem que avanci, ningú no ho aconseguirà cremant contenidors ni rebentant aparadors. Teniu la sort, benvolguts alumnes, de ser instruïts en una cultura confirmada pel temps. Sou prou capaços, per tant, per combatre des del sentit comú la conducta errònia dels qui fan un ús indiscriminat de la violència. 

La inquietud que els joves teniu s'ha de comprendre, sempre que estigui manifestada dins d'uns paràmetres de mínima correcció. Si no ho està, com a mestre penso que falla el sistema. Barrejat amb el descontentament hi ha una crisi latent d'identitat. A tots ens ha arribat, més d'hora que tard, el plantejament d'interrogants als quals no trobem resposta immediata. Toca a cadascú superar la crisi d'identitat. És molt important que els qui més a la vora teniu, família i escola, us escoltem, us acompanyem, us ajudem. Aquesta és la missió de l'educació. Em temo que alguns d'aquests exaltats estiguin desprotegits i no trobin on ser escoltats, acompanyats ni ajudats. És fàcil estar mal aconsellat en aquesta situació. El que ha passat a Barcelona demostra que tenim un immens camí per recórrer en el terreny humà i social. Aquí la meditació transcendental hi té molt a dir. I més a fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada