divendres, 26 de febrer de 2021

E  L     D  I  A  !




A la nostra escola, quan escoltem la paraula "xocolata" estirem les orelles. Si no és xocolata a seques, sinó "xocolata desfeta", l'associem a una imatge que té com a referència una experiència de benestar, berenar i festa. Sembla un miracle que en les condicions sanitàries actuals hàgim estat capaços de ser fidels a la tradició i no deixar la nostra diada de M. Paula sense l'àpat que la caracteritza. Que bonic és veure que amb ocasió d'una commemoració com aquesta les nostres aules, passadissos i patis es tornen més familiars. Sempre penso que M. Paula se sentiria satisfeta que li reconeguem els seus mèrits amb un aliment tan bàsic i festiu com és la xocolata. Ja ho diu prou la dita: “Si vols tenir molts amics fes molts convits”. És una bona manera de fomentar la companyonia! Avui tothom s'apunta a impulsar la promoció de la dona. El seu mèrit és haver obert aquest camí en un temps en què pocs eren els qui ho tenien com a objectiu de vida. Pionera del feminisme? Sí, d'un feminisme d'Església. Els anys 20 d'aquest segle ja estan encetats. Encarem la dècada en què se celebrarà el segon centenari de l'obertura de la primera escola que va fundar. A Figueres, amb un parell d'amigues, l'any 1829. Allà és on es posà mans a l'obra. Una obra de la qual nosaltres en som fidels seguidors.   

Un bon company que ara ja està jubilat, va deixar escrit aquest pensament: "No sé què diuen els savis, però potser educar és "somriure", "tot menjant una tassa de xocolata" una vegada a l'any". Ho remata amb un: "Dia 26 de febrer: el dia!" Està inserit damunt de la imatge d'una cassola fumejant de bona xocolata desfeta, amb olors que alegren només d'intuir-los. Qui es vulgui complaure a veure la dita composició, en color, està col·locada a Secretaria, enmig de les dues fotocopiadores. Quan hàgiu aixecat el vol d'aquesta nostra casa comuna, estimats alumnes, una de les vivències que més us quedarà i recordareu és la de les tardes dels 26 de febrer, asseguts al pati, amb la tassa en una mà i a l'altra el tros de pa. És una part de la veritat. L'altra part que dona sentit a la festa és el record perenne de la nostra fundadora, M. Paula, que pot oferir moments tan entranyables com els que hem viscut avui. Si no us ho creieu, n'hi ha prou a veure les fotografies. Deixen marca de bon rotllo. A fe de Déu que no fa res de tornar-les a veure una i altra vegada. 






Tenim més fotos del dia d'avui.  D'entrada, per fer-se'n una idea de com ha anat la xocolatada, serveixin aquestes com exemple. Estigueu al cas, perquè n'hi hauran més. Les anirem publicant ens els propers dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada