dilluns, 22 de febrer de 2021

 L   E   C   T   U   R   A





En la darrera dècada vinc observant en els cursos d'ESO un descens significatiu de la cultura escrita a favor de la informació audiovisual. Parlo en primera persona, però estic segur que hi hauria companys/es que s'afegirien de bon grat a aquesta percepció. Alguna cosa important del camp del saber s'està perdent. Una cosa que les imatges i pantalles digitals no és que no millorin, sinó que ni tan sols substitueixen. Quan vosaltres, estimats alumnes, sabeu que heu de llegir un llibre, perquè així us ho demana el professor de torn, la imatge de pena és eloqüent. Llegir s'ha convertit en un pal de consideració per a la majoria. Per alguns ho serà tant, que procurareu complir sense llegir-lo. 

Aquí entra en escena la picaresca de fer-se amb resums de qui sap qui o d'on l'aneu a cercar, a no ser que algun company/a que l'hagi llegit us en faci cinc cèntims. Qualsevol mitjà serveix per mirar de cobrir mínimament el compromís. La cultura de la immediatesa en la que estem immersos compleix una funció important en la difusió i contagi de maneres d'actuar. Aquesta és una circumstància que no podem passar per alt. Per què matar hores de quietud i silenci davant unes pàgines, si puc captar la idea en un tres i no res?  Mirant-ho així, la lectura reposada i a consciència es converteix en un anacronisme. 

La setmana passada m'assabento que algú de vosaltres ha començat la lectura d'un llibre que jo havia aconsellat a l'aula. Pel que acabo de comentar, ho celebro com un fet extraordinari, que confirma que a vegades aquesta professió de mestre té cops amagats que val la pena de viure. I no dubto que així serà, perquè qui es presta a aquesta experiència té allò que cal: criteri i personalitat adequada per afrontar amb naturalitat una lectura com aquesta. És el resultat del bagatge cultural que porta dins. 

Tard o d'hora el consum abusiu de pantalla fa entrar en contacte amb la banalitat més insulsa. Ho diré d'una altra manera: apropa a les "fake news" de tota mena. No és estrany, han crescut a redós de les xarxes. Ens involucren en una quantitat de fets contradictoris impossibles de pair. És complicat obrir-s'hi pas. Si per als adults separar el gra de la palla té el seu què, imaginem-nos què suposa per als qui sou de la primera volada. Per això satisfà d'una manera especial que algú amb iniciativa pròpia s'atreveixi amb el "Diari d'Anna Frank". És una manera òptima d'obrir els ulls i procurar entendre el passat, i així captar el present. La millor lliçó d'història!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada