dimecres, 17 de febrer de 2021

 Q  U  A  R  E  S  M  A




Avui no és un dia qualsevol, és dimecres de cendra. És a dir, comença la Quaresma. Quina antigalla! N'heu sentit a parlar i alguns podeu intuir que deu tenir la seva importància, però la majoria no la veieu per enlloc. Més que no veure-la, no la viviu. Accepto que és més cosa de grans que no de joves. En el vostre idioma, ben diferenciat del que tenim els adults, correspon a un temps superat. Sabeu que vol dir quaranta dies, que són els que falten perquè arribin les vacances de Setmana Santa (que lluny queden!), que té relació amb els dies i nits sense menjar (dejuni) de Jesús, que abans d'entrar-hi celebrem Carnestoltes, però poca cosa més. 




Amb la Quaresma, com en tantes altres qüestions dels grans, practiqueu una tolerància passiva, que equival a no dir es i deixar-ho córrer. Aguanteu el que se us diu, però pocs sou els qui us atreviu a posar-la en pràctica. I és que quaranta dies són molts! Adeqüeu-la a la vostra edat i feu-ne una setmana. Set dies en què sigueu capaços de viure espais de silenci interior. Busqueu-los i sapigueu treure'n profit. Voleu més espai silenciós que el desert? Allà és on es retirà Jesús, pioner de l'ecologisme vital, en una acció lliurement decidida per retrobar-se amb ell i amb Déu. Hi va anar per posar en pràctica allò que considera tan important: l'oració. Un valor que dona caràcter. 




Tots tenim necessitat de retrobar-nos, d'escoltar-nos amb tranquil·litat. Què ens diem? A escola practiquem amb la interioritat i amb reflexions que ens hi poden ajudar. Res, però, com mantenir una conversa íntima amb si mateix. Si no tinguéssiu l'edat que teniu, no m'atreviria a dir-vos-ho, pensaríeu que és fruit d'una al·lucinació meva. Però no, és important que sapigueu escollir d'entre els molts missatges i propostes de vida que escoteu. Si us en ressonen de veus! Aquesta elecció només és possible amb silenci i a soles. No un silenci entès com absència de sorolls externs, no va per aquí. Un silenci que faciliti retrobar-vos, saber què està bé i què no, optar per un camí. 




La Quaresma és això. L'atleta que vol preparar-se bé entrena fort, se sacrifica fins al límit de l'extenuació. És anant a fons que pot arribar a assolir el bo i millor de les seves capacitats. Sentireu que a vegades, d'això que estic escrivint se'n fa broma. Si la broma persisteix, és una manera d'enfotre-se'n. Qui fa durar Carnestoltes tot l'any, té un problema. Quantes vegades per quedar bé no heu actuat com us hagués agradat? La proposta de viure la Quaresma una setmana és personal i íntima. Ningú no n'ha de fer absolutament res. Us ajudarà a desmuntar l'aclaparadora tendència a la uniformitat en què vivim. I veureu que d'antigalla, res. Més aviat molt de troballa.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada