divendres, 18 de desembre de 2020

 AMBIENT PRE-NADALENC














Llàstima que un dia com el d'avui us l'hàgiu perdut els de 2n ESO B. Hi ha hagut detalls que avisen que Nadal és a prop. Motiu suficient perquè l'ambient quedi alterat i es visquin escenes que no acostumen a ser quotidianes. En veurem unes quantes, no totes. Algunes no són fotografiables i altres que ho haguessin pogut ser, no hem estat prou espavilats per ser-hi. Un exemple de cada: es poden fotografiar els missatges que els amics invisibles heu deixat com a pistes? Ens consta que avui ha estat el dia que més pistes s'han donat, tantes que hi haurà qui haurà descobert ja el seu amic/ga invisible. Un segon exemple, aquest de com se'ns ha escapat una escena memorable: la il·lusió amb què heu donat el vostre regal per a l'amic invisible, perquè quedés en quarantena aquest cap de setmana. Dilluns serà el gran dia! Per als de B, el Pau us ha fet arribar un correu on us tranquil·litza, comunicant-vos que serà el gener quan el farem. Hi ha més dies que llonganisses, prou que ho diuen. Abans dels dos exemples, tots  heu entrat per la porta principal i heu pogut contemplar l'enorme avet elevat amb totes les mans dels qui som en aquest pavelló de l'escola. Espectacular! L'ànima de tan magna obra ha estat el professor Màrius, i bo seria que li regraciéssiu amb algun aplaudiment col·lectiu. Enguany el pessebre no ens l'han muntat els avis per culpa de la Covid-19, i en el seu lloc ens ha crescut en un tres i no res aquest avet, digne dels cims alpins més bucòlics. Per pessebre el nostre, petitó i bufó, sota el resguard d'un parell d'avets una mica més vells que el del claustre, i no tan alts. El de 2n ESO B ha quedat per fer. Està bé construir i col·locar el pessebre, però millor és encendre la seva llum en el nostre cor. A mig matí, doble expedició per dur a Càritas Parroquial totes les bosses que hem recollit en aquesta setmana de solidaritat. Des del Departament de Pastoral ens animen a donar veu a les moltes i moltes gràcies i gràcies i gràcies que ens han fet arribar. La veritat és que quan ens hi posem som capaços de fixar el llistó de la fraternitat a un nivell molt alt. Qui no s'ho cregui que miri les fotos, que parlen per si soles. Per últim, un detallàs que ha tingut el grup A respecte al seu company Martín Pablo PS, que compleix la quarantena a casa seva. Ens ha costat, val a dir-ho, i pensàvem que no ens en sortíem, però "quien la persigue, la consigue", que diuen en castellà, i al final hem establert comunicació directa amb ell, i la celebració s'ha fet sentir pels quatre passadissos del nostre segon pis. El que aquí queda escrit no abasta més que el matí. A la tarda hi ha hagut més ració de fets, gestos i vivències no rutinaris, però no en tenim imatge i ja hem dit a l'inici que no ho explicaríem tot. Tampoc no ens volem fer pesats. 

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada