divendres, 4 de desembre de 2020

 I  N  T  E  R  I  O  R  I  T  A  T





Ensenyar a moure'ns pel món dels sentiments. Això és el que fem quan toca Interioritat. Vivim en la necessitat de donar respostes tan immediates, que no hi ha temps per aturar-nos. Desconnectar, en un entorn tan actiu i exigent, es converteix en una necessitat, i cal ser educats per percebre-ho i aprendre'n. Més d'un ex-alumne m'ha comentat com li hagués agradat experimentar-ho quan era en edat escolar, per tal de conèixer les seves pròpies emocions i afectes de forma natural. La vida afectiva no és menys important que un currículum que obri les portes al món laboral. Ensenyar a respectar els espais del company/a, a tolerar emocions no controlades, a conviure amb altres molt diferents, a captar tonalitats afectives... Tot aquest món requereix dedicació i voluntat. Les que tenim totes les tardes, en iniciar les classes a les tres. Deixem descansar les pantalles tàctils i activem la part més sensible de la nostra ment. De fet, és el repte més apassionant que tenim per endavant: entendre'ns sense renunciar als nostres sentiments. A vegades, com en les fotos adjuntes, l'experiència la podem resumir en una paraula, que ja és resumir. Sovint és el silenci el que resumeix el que no es pot resumir. Cal no confondre'l amb el no-res, amb l'absència de sentit. El silenci volgut i acceptat es tradueix en interès i respecte. És un exercici d'afecte cap als altres. Així ho entenem, així ho vivim a Interioritat, així ho ensenyem. És un espai íntim en què estem sols amb nosaltres mateixos, i deixem volar la imaginació pel món de les idees inconcretes, a vegades del tot inversemblants. Idees que no ens expliquem, sinó que queden en la part més íntima del nostre ésser per si mai en tenim necessitat o ens ve de gust rescatar-les. Són nostres, de ningú més, i estan al nostre servei. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada