dimarts, 3 de novembre de 2020

 QUINA ESCOLA ENS AGRADARIA TENIR?



Per poder tenir una escola on estiguem contents i feliços hem d'alegrar-nos per les coses amb què s'alegren els altres, ajudar-nos entre tots i tenir bona convivència. A l'escola, dins les aules, hem de ser com una família i tractar-nos com a germans, respectar-nos i deixar de banda les diferències. També hem de saber criticar, però no a l'esquena de ningú, sinó per millorar. D'això se'n diu crítica constructiva.


L'escola hauria de ser un lloc de pau, respecte i amistat, donant màxima importància a l'estudi. Hauria de ser un lloc amb bona educació, però també tenir en compte altres coses com la solidaritat, l'amabilitat i sobretot no etiquetar els altres ni insultar. A ningú no li agrada ser criticat sense saber-ho, doncs si no ens agrada no ho fem tampoc als altres i així ens sentirem tots i totes bastant millor. 

Volem treballar junts per fer de l'escola un món millor, un lloc on es pugui ser nosaltres mateixos, és a dir, conviure com si fóssim un sol. No volem una escola desil·lusionada i cruel, no ens agrada. En canvi sí que estem a favor d'una escola com a lloc diferent als altres, on tots siguem iguals. Per fer-ho possible, ens hem d'ajudar. És el millor que podem fer com a companys que som. 


Davant una pregunta com la que encapçala aquest apartat, aquestes són les respostes obtingudes, ben raonades i escrites. Les dues cartelleres reuneixen el seguit de suggeriments i premisses per fer-la realitat. El secret d'una bona escola és que no tingui secrets. Que sigui tal com és, almenys que ho intenti. Que res no destorbi la tasca que s'hi fa. Que cadascú descobreixi que és una enorme possibilitat, amb les seves qualitats i virtuts. Que el professorat ajudi a descobrir la immensa bellesa interior dels seus alumnes. Vivim una època de confusió i immediatesa. L'escola no té per què donar res a l'acte, sinó que ha de crear el seu recorregut i ens hem de sentir còmodes per arribar a estar a l'alçada que ens mereixem. Que ens mereixem nosaltres i que es mereix la fundadora, M. Paula, sense la qual no seríem aquí. El seu missatge ens esperona a una millora permanent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada